Què era?
Va ser un projecte sobre drets i refugi. L’objectiu era contribuir a la millora de l’exercici dels drets socials, culturals, sexuals i reproductius de dones i infants d’origen sirià kurd i àrab en situació de refugi a la ciutat d’Amed (en turc Diyarbakir), a través de l’art i l’acompanyament psicosocial.
Les persones participants, tant els i les menors com les dones, provenien de Rojava, la zona septentrional de Síria, d’on s’havien vist forçades a fugir a causa de la guerra que s’hi viu des de 2011. Són persones d’identitat cultural kurda o àrab concentrades sobretot en districtes de renda baixa d’Amed: Sur i Bağlar.
Què va fer?
El projecte va partir d’una activitat inicial basada en un procés formatiu vivencial i participatiu a persones formadores vinculades al teixit associatiu cultural i artístic d’Amed. A través d’una metodologia socioafectiva i artística se’ls va oferir recursos pràctics i metodològics, així com una base teòrica sobre l’aprenentatge socioemocional i suport psicosocial, per ampliar les seves capacitats en la defensa dels drets de les poblacions més vulnerables.
A partir d’aquesta formació, en una segona fase del projecte a terreny, les persones formadores es van encarregar de conduir i facilitar les tres activitats troncals del projecte amb la infància i les dones refugiades, consistents en:
1. Una formació per a treballar amb un grup reduït de dones i acompanyar-les, a través del guió, com a eina per a recuperar el seus recorreguts vitals i el seu dret cultural a la memòria, tant física com intangible, i a la identitat;
2. Una formació per a capacitar i acompanyar agents comunitàries en l’apropiació de coneixements i eines que els permetin exercir els seus drets sexuals i reproductius, i alhora poder exercir de transmissores i multiplicadores de coneixements en les seves comunitats;
3. Una formació estructurada en tres mòduls de quatre disciplines artístiques (teatre, dansa, música i arts plàstiques) per a acompanyar els infants refugiats en un procés creatiu i artístic, per a millorar-ne l’autonomia, la confiança, el diàleg, la cooperació i l’autoestima.
Les tres activitats conformaven la part vivencial del projecte, amb una participació més activa i presencial dels titulars de drets. Producte d’aquests tres processos van ser les activitats que busquen transformar els processos creatius i d’acompanyament en eines materials per a visibilitzar, comunicar-se, intercanviar i internacionalitzar les seves veus i expressions artístiques, fora del territori i les fronteres imposades pel seu estatus de refugiats i refugiades.
Aquestes eines materials van ser:
1. Una pel·lícula basada en el guió coproduït pel grup de dones participants del taller de guió: Jinên mala me, estrenada a Catalunya en el marc de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona de desembre de 2021;
2. tres mostres locals a Amed, que van incloure les quatre disciplines artístiques, en la finalització de cada mòdul (juliol de 2021, octubre de 2021 i gener de 2022);
3. un documental sobre el procés d’aprenentatge i creació dels infants;
4. una mostra exportada a Catalunya, Xwebun. Sigues qui vols ser, amb una selecció d’obres plàstiques fetes pels infants i les dones i un document audiovisual que compilarà les actuacions de les altres disciplines artístiques en les mostres a terreny. La mostra es va poder veure a Sant Boi de Llobregat el març de 2022.
A partir d’aquests materials es van estructures les activitats d’educació i sensibilització adreçades a la societat catalana —infants, joves, professorat i persones vinculades amb el teixit associatiu català i el moviment kurd europeu. En coherència amb la metodologia vertebradora del projecte, aquestes activitats es faran utilitzant l’art com a llenguatge d’expressió i intercanvi per a la reflexió, el debat i la vivència personal i aliena. També es va publicar un reportatge al diari digital del CIEMEN, Nationalia.
Qui el va executar?
El projecte va ser executat per un equip de quatre organitzacions: dues de catalanes i dues entitats sòcies a Amed. I també va comptar amb la col·laboració de l’Associació CineBaix de Sant Feliu de Llobregat, com a entitat associada, per la seva expertesa en la tasca de difusió i sensibilització sobre la diversitat i la justícia global, a través del cinema.
L’equip, a Catalunya, va estar conformat pel CIEMEN, entitat que lidera i coordina el conjunt del projecte, i Creart, una organització que treballa per contribuir a la millora de les condicions de vida d’infants, joves i dones, mitjançant l’art com a eina d’apoderament psicosocial i de transformació social.
A la ciutat d’Amed es va comptar amb la col·laboració de dues entitats.
D’una banda l’Associació de l’Acadèmia de Cinema del Pròxim Orient (Ortadogu Sinema Akademisi Derneği, OSAD), que treballa per a crear vincles de solidaritat entre persones aficionades a les arts i interessades en el cinema, el videoart i altres activitats artístiques basades en la imatge, per a proveir d’educació formal i no formal cinematogràfica, i per a executar projectes artístics garantint que puguin arribar a tots els segments i classes socials. OSAD posa el focus de la seva activitat en el treball per garantir l’exercici dels drets culturals de la població kurda i refugiada més vulnerable, des d’una perspectiva feminista.
De l’altra, l’Associació d’Investigació i Seguiment de la Migració a Mesopotàmia (Mezopotamya Göç İzleme ve Araştırma Derneği), que sota el paraigua de la plataforma Goç-Der treballa des de 1997 per a la garantia dels drets dels migrants, refugiats i desplaçats interns a la ciutat amb un focus especial en el treball a través de la cultura i l’educació no formal. El CIEMEN i Göç-Der van treballar conjuntament en un projecte anterior, el 2015-2016, d’apoderament de la comunitat refugiada kurda iazidita de Turquia en la titularitat de drets.
Quan es va executar?
Entre desembre de 2020 i juny de 2022. L’avaluació del projecte es va estendre fins al desembre de 2022.
Qui el va finançar?
El projecte TitulArts va rebre el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en la convocatòria de projectes de cooperació al desenvolupament de 2020.