Què era?
Va ser un projecte sociocultural de suport a col·lectius vulnerabilitzats a través de les arts que es va desenvolupar al districte de Kayapinar, a la ciutat d’Amed (Diyarbakir), la capital de les regions kurdes de Turquia. El projecte va promoure la millora de les condicions de vida i l’exercici dels drets individuals i col·lectius dels i les joves de Huzurevleri, pel seu potencial de transformació dels drets col·lectius, i augmentar la cohesió social de la ciutat.
El CIEMEN i el Centre d’Art Pale (Pale Art House) van diagnosticar, el 2017, mancances greus d’accessibilitat i assequibilitat de drets culturals entre la població del barri de Huzurevleri a Kayapinar, especialment entre adolescents, joves menors de 30 anys i dones que, en alguns casos, es veuen afectades per una quàdruple interseccionalitat discriminatòria (gènere, empobriment, cultura minoritzada i manca de formació acadèmica reglada).
El Centre d’Art Pale era un centre cultural situat en un barri empobrit i amb refugiats provinents de Síria i l’Iraq i desplaçats interns del Kurdistan del Nord (Turquia). Era un centre autònom, no depenent de l’administració municipal, sorgit en el conflicte polític que pateix el Kurdistan. La tardor de 2016 i en mig d’una onada repressora del govern turc, deu funcionaris (sis homes i quatre dones) de la municipalitat de Kayapinar que compartien el fet de ser artistes i/o activistes culturals lligats a les arts escèniques, la música i les arts plàstiques, van ser destituïts de les seves places públiques al Centre Cultural Cegerxwîn. Davant aquest fet, van impulsar un espai autònom on desenvolupar culturalment el jovent des d’una perspectiva triple: la defensa de la diversitat lingüística, nacional, cultural i religiosa —atenent les minories assíria, armènia i àrab, i els drets col·lectius del poble kurd—, els drets de les dones i els de la comunitat LGTBI. Van crear tallers i classes, per a un centenar de joves de 15 a 35 anys, de música, fotografia, pintura, teatre, literatura i cinema.
Durant l’execució del projecte, el Centre d’Art Pale va haver de tancar en tant que centre físic. Les activitats previstes es van executar igualment en col·laboració amb OSAD en altres espais d’Amed.
El projecte de suport del CIEMEN es va pensar, proposar, dissenyar i executar pels mateixos iniciadors del Centre d’Art Pale, amb l’ajut de l’Associació de l’Acadèmia de Cinema del Pròxim Orient (Ortadogu Sinema Akademisi Dernegi, OSAD), el moviment feminista de la ciutat i els i les joves residents al barri.
Què va fer?
La intervenció del CIEMEN va contemplar tres línies de treball, orientades a reforçar l’apoderament dels titulars de drets. Tres d’elles a Amed i la quarta a Barcelona i àrea metropolitana. Totes van tenir lloc durant 2019:
a) Organització de tallers de música, teatre social i de contacontes i de fotografia en clau social que complementin l’oferta no reglada que ofereix el Centre d’Art Pale. S’han realitzat els tallers següents:
- Tallers de fotografia al Centre d’Art Pale, amb el fotògraf David del Campo
- Tallers de musica amb el guitarrista francès Sebastian Vidal
- Tallers de teatre social i contacontes a càrrec de la contacontes colombiana Li Morenita i l’actriu i professora de teatre barcelonina Maria Heras de ProjectA Social Teatre
- Tallers de musica tradicional, amb el mestre de música kurda Hüseyin İldan
b) Acompanyament i assessorament per poder realitzar la setena edició del festival de cinema FîlmAmed (cinema social, feminista i LGTBI) organitzat per a tota la ciutat des del barri de Huzurevleri, amb 15 sessions, amb un total de 300 persones per sessió (5 d’elles) i entre 200 i 500 les que es fan als barris (les 10 restants). Dins d’aquesta acció s’ha inclòs el suport a la realització d’un documental, Her malek dibistanek (Cada casa és una escola), que explica l’experiència de lluita i resistència dels alumnes de l’escola Ferzad Kemanger per defensar l’educació en llengua kurda.
c) Sensibilització i incidència a Barcelona i poblacions de l’àrea metropolitana, exhibint el documental realitzat en el marc del Festival de Cinema Social d’Amed a la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona el desembre de 2019.
d) Recerca (treball de camp) i redacció del dossier Repressió, resistència i autoorganització de les dones al Kurdistan, sobre el moviment feminista a la ciutat d’Amed, per part de la investigadora kurda Rojdan Aksoy Yorulmaz i la coordinació de Maria Rodó Zárate i Marta Jorba.
Resultats assolits
- S’ha contribuït a la millora de les condicions de vida i l’exercici dels drets individuals i col·lectius de la població refugiada kurda del barri de Huzurevleri, i en especial de joves, dones i persones LGTBI, al mateix temps que se n’han defensat els drets culturals.
- S’ha avançat en l’apoderament del jovent de Huzurevleri en l’accessibilitat i exercici dels seus drets laborals, econòmics i culturals, especialment a través de la cultura i la formació.
- Els participants han vist diferents estils d’artistes estrangers. Han adquirit un punt de vista global pel que fa a l’art i als temes culturals.
- El veïnat —incloent-hi població refugiada i desplaçada— de Huzurevleri ha tingut accés a esdeveniments culturals com concerts i el festival de cinema.
- Prop de 3.000 persones han participat en projeccions de cinema. 20 directors van assistir al festival durant quatre dies. I més de 150 joves han participat en els diferents tallers de música, teatre i fotografia.
- S’ha enfortit la xarxa entre el moviment associatiu cultural català i el moviment associatiu del Kurdistan del Nord.
- S’ha contribuït a visibilitzar les lluites, resistències i construccions del moviment feminista kurd en diversos àmbits socials, econòmics i polítics.
Qui el va executar?
El CIEMEN, sota coordinació de la seva àrea de Cooperació a Barcelona amb el tècnic local a terreny, Helim Biçer, conjuntament amb la contrapart kurda (OSAD).
A Catalunya, el CIEMEN ha col·laborat amb la plataforma Azadí, organitzadora de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona, per a la projecció dels films fets en el marc del projecte i per a la participació de Helim Biçer en un fòrum durant la celebració de la Mostra, així com amb les investigadores Marta Jorba i Maria Rodó Zárate per a la coordinació del dossier.
El projecte es va dur a terme durant el 2019 i els primers mesos de 2020 amb finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El CIEMEN i OSAD en van avaluar els resultats durant la primavera i estiu de 2020 i van decidir de reorientar les línies de treball d’aquest projecte cap a uns altres dos que s’executen durant 2021 i 2022, també a Amed: “Càmeres i drets” i “TitulArts”.