El projecte, a banda de l’èxit quantitatiu, va donar un impuls qualitatiu i d’autovaloració envers la societat civil, la llengua i la cultura pròpies. També va afavorit la cooperació internacional, ja que la situació política i d’oblit de la població kurda feia que no hi hagués pràcticament cooperació dins el seu territori.
Durant diversos mesos i de forma voluntària, aquests professors van fer classes de kurd en els seus pobles de residència, estesos arreu del territori a través de les sucursals de Kurdi-der.
També en relació amb aquest projecte, l’Institut Kurd d’Istanbulva preparar materials per a l’ensenyament de la llengua kurda, mitjançant tècniques d’educació modernes. La concreció d’això va ser una col·lecció de llibres -per a adults i per a infants- destinats a les persones kurdes que han oblidat la seva llengua o que no saben escriure-la a causa de les polítiques d’assimilació del govern turc, així com també a aquelles persones i fundacions que, de forma voluntària o professional, tenen la intenció d’impartir classes d’aquesta llengua a les seves poblacions.