Quan es va fer?
Entre el 2011 i el 2012.
Qui el va executar?
El CIEMEN.
Què era?
Fa més de vint anys que el CIEMEN va ser pioner a mostrar les realitats nacionals d’Europa sobre un mapa, sense distincions entre les que tenien un estat i les que no. Aquell primer mapa de les nacions del CIEMEN va anticipar els canvis profunds que havien de succeir al cap de poc temps a la Unió Soviètica, a Txecoslovàquia, a l’RDA i a Iugoslàvia. D’ençà, algunes d’aquestes identitats s’han reforçat i d’altres s’han afeblit. En qualsevol cas, el mapa de les identitats nacionals a Europa continua sent ben diferent del dels estats.
En un moment de nova efervescència dels moviments nacionals sense estat (més enllà del cas català, hi ha canvis profunds al País Basc, a Escòcia, a Gal·les, a Flandes, a Lapònia…), el CIEMEN va voler aprofitar tota l’experiència recollida al llarg de les seves quatre dècades de vida -aprofundida amb l’edició del diari digital Nationalia- per a editar un nou mapa, actualitzat, de les identitats nacionals.
Què va fer?
Durant un any i mig, l’equip del CIEMEN va dur a terme una comparació exhaustiva entre els diferents moviments nacionals del continent europeu, a través de sis grans elements (agrupats en dos grans blocs), dins dels quals es van avaluar diversos indicadors:
[accordion] [accordion_item title=”Cliqueu per a veure els indicadors”]
Bloc 1. L’avaluació del fet territorial, cultural i lingüístic
- Element 1. La tradició històrica
- Indicador 1. La nació ha tingut alguna estatalitat o autonomia en el passat?
- Indicador 2. La nació observa lleis o institucions històriques pròpies?
- Element 2. La cultura comuna
- Indicador 1. Presència de la llengua pròpia i situació de la mateixa
- Indicador 2. Presència d’elements com valors, costums, convencions, hàbits, pràctiques (Montserrat Guibernau, 2007), que poden incloure la dansa, la música, la gastronomia, els esports i també (malgrat que en molts indrets d’Europa vagi perdent pes) la religió.
- Element 3. La territorialitat
- Indicador 1. Els membres de la nació consideren com a propi un territori clarament delimitat?
Bloc 2. L’avaluació de l’evolució política
- Element 1. La voluntat d’autoafirmació dels membres de la nació
- Indicador 1. Hi ha votacions o estudis d’opinió que mostrin si els seus membres consideren que la seva comunitat és una nació o no?
- Indicador 2. Es fa un ús oficial o semioficial dels termes “nació” i “nacional” per part de les institucions, organitzacions, etc.?
- Element 2. La voluntat de dotar-se d’estructures polítiques i institucionals
- Indicador 1. Hi ha un govern i/o una assemblea amb capacitat legislativa?
- Indicador 2. Quina és la presència dels partits que en propugnen l’autonomia o la independència?
- Element 3. El procés de construcció
- Indicador 1. La longitud temporal del procés de construcció nacional
- Indicador 2. L’extensió i acceptació dels símbols nacionals
- Indicador 3. L’existència i extensió d’un sistema comunicatiu propi i autocentrat
- Indicador 4. L’existència d’un sistema de partits propi
[/accordion_item]
[accordion_item title=”Preguntes Més Freqüents sobre el mapa (FAQ)”]
Què és aquest mapa?
És un estat de la qüestió de les identitats nacionals a Europa l’any 2012.
I què és una nació, segons vosaltres?
Considerant les quatre dècades d’experiència del CIEMEN en el camp de l’estudi del fet nacional i havent-la entroncat amb el paradigma etnosimbolista, segons l’òptica del CIEMEN una nació és un grup humà els membres del qual mostren voluntat d’afirmar-se com a tal, comparteixen una tradició històrica i una cultura comunes, consideren com a propi un territori clarament delimitat, i es doten -o cerquen dotar-se- d’estructures i estratègies polítiques, institucionals i socials amb l’objectiu d’autogovernar-se. La nació apareix a partir d’un procés social i polític de construcció identitària, i els seus atributs i característiques evolucionen al llarg del temps i s’adapten als canvis, tot mantenint una continuïtat.
Com us heu decidit per representar unes identitats i no unes altres?
Hem avaluat desenes d’identitats nacionals al continent europeu a partir de sis grans paràmetres: la tradició històrica, la territorialitat, la cultura i la llengua, la voluntat d’afirmació, la cerca d’estructures institucionals pròpies i l’evolució de la construcció nacional, mercès a un moviment que l’impulsa.
Aquests sis grans paràmetres recullen l’enfocament que el CIEMEN ha mantingut, al llarg de tota la seva història, sobre el fet nacional a Europa.
Com és que al mapa hi ha identitats nacionals amb estat i d’altres sense estat?
Fent una metàfora fotogràfica, podríem dir que aquest mapa és una fotografia simplificada de les identitats nacionals al 2012, tinguin estat propi o no. En tractar la fotografia al laboratori, hem apujat expressament els tons de les identitats que no tenen estat perquè, visualment, quedin al mateix nivell de les que en tenen.
N’hi ha unes que surten ratllades i unes que no. Com és?
Gràcies al volum de dades que hem recollit per elaborar el mapa, hem pogut establir dos graus en el desenvolupament d’aquestes identitats nacionals. Les monocolors (nom i bandera representats en mida gran a l’entorn del mapa) són les que han assolit un desenvolupament més sòlid; les que apareixen ratllades (nom i bandera dins del requadre inferior esquerre) són les que, fins ara, han assolit una consolidació limitada o bé són més recents.
Però la solidesa de les identitats nacionals no estatals canvia molt dins del propi territori, oi? Per què no es veu reflectit, això?
Perquè el mapa resultant hauria estat molt complicat de llegir i d’interpretar. És veritat que la intensitat de la identitat nacional varia molt dins de territoris com els Països Catalans, el País Basc, Bretanya, Gal·les… Cercant la simplificació i la facilitat de lectura, hem decidit no marcar aquestes diferències, les quals, no obstant això, no significa que no hi siguin.
Jo conec una identitat nacional que no hi és! Per què?
El mapa tampoc no és un inventari complet de totes les identitats nacionals d’Europa. En avaluar els sis paràmetres a què hem fet referència anteriorment, hem aplicat uns llindars mínims i hem deixat fora del mapa les identitats nacionals que no l’han pogut atènyer. Això no significa que no existeixin altres identitats nacionals (generalment amb un impacte en els seus territoris molt escàs) fora de les representades aquí. Que una identitat nacional no hagi estat recollida no significa necessàriament que no existeixi.
Però això és un error: hi falten dades!
Ho contestarem amb una altra metàfora: en un mapa físic d’Europa, el Tibidabo no hi surt. Per què? Perquè és massa baix i poc rellevant a escala europea. Això no vol dir pas que el Tibidabo no existeixi o que no sigui important per als barcelonins. I tampoc vol dir que el mapa físic d’Europa estigui malament, oi? En el cas de les identitats nacionals més petites i menys desenvolupades passa el mateix.
Aquest mapa dibuixa allò que el CIEMEN voldria que fos Europa?
Aquest mapa no és la representació de cap programa polític. No és cap proposta d’organització del continent europeu ni tampoc reflecteix cap mena de desig per part del CIEMEN (malgrat que s’hi pugui acostar més que no pas l’actual mapa estatal).
I les identitats que surten pintades amb colors semblants? Significa que són territoris que parlen llengües relacionades?
No. Els colors del mapa són totalment aleatoris i no impliquen agrupaments lingüístics, culturals ni de cap altra mena. [/accordion_item]
[/accordion]
El resultat d’això va ser l’edició d’un mapa en paper, que es va poder finançar gràcies a les aportacions d’un centenar de socis i simpatitzants a través d‘una campanya de micromecenatge a Verkami.