No va ser fins al 1993 que el CIEMEN va poder realitzar un dels seus somnis: crear una fundació que li servís d’ajuda per a poder realitzar els seus objectius. Gràcies al suport d’uns mecenes va poder materialitzar-la. Prengué el nom de Fundació Aureli M. Escarré, per als drets col·lectius dels pobles. El nom era tot un programa, ben integrat als objectius del CIEMEN.
Gairebé contemporàniament, la Fundació es visualitzà amb la compra d’un edifici destinat a convertir-se en la seu àmplia del CIEMEN, capaç d’allotjar còmodament el seu Secretariat amb les seves diverses seccions i la seva biblioteca especialitzada oberta al públic. La resta de l’edifici es dividí en compartiments per a poder albergar seus d’entitats afines. Per al CIEMEN, aquestes entitats i per qui ho sol·liciti, en el mateix edifici s’ha destinat un espai pensat com a Sala d’actes dita Espai CIEMEN.
Pràcticament aquest edifici s’ha convertit -per voluntat expressa del CIEMEN- en lloc de trobada de persones, entitats, grups, associacions… que cerquen un espai de llibertat, per a poder informar-se, aprendre, discutir, projectar…aspiracions lligades a les llibertats del pobles, en un clima pacífic, impregnat de civisme democràtic. D’aquí que, aquesta Sala o Espai hagi pres el nom de Casa dels Pobles.
Són ja un bon nombre les entitats conegudes i apreciades que s’han allotjat en aquest edifici o que se n’han servit com a punt d’arrencada, abans de convertir-se en aglutinadores de moviments socials que marquen la història dels últims anys de Catalunya: des de la Plataforma pel dret de decidir fins a l’Assemblea Nacional Catalana.