Les activitats que ha anat creant o assumint el CIEMEN han marcat, progressivament, el seu tarannà i, a la vegada, han anat expressant la lògica seguida i han vertebrat el seu propi discurs.
I
Un dels elements definitoris del seu tarannà és la seva determinació de formar una mena d’escola. És a dir, un centre de formació que vagi definint la pedagogia adient per a transmetre uns valors específics i per a fomentar unes conductes conseqüents. És ja llarga la llista de les persones que han format part de l’equip permanent del CIEMEN, en les seves diverses seccions, que van des de la recerca a la cooperació. Algunes d’aquestes persones, després d’haver passat un període al Secretariat del CIEMEN, han continuat treballant en altres entitats afins, sigui com a dirigents sigui com a col·laboradores, com a expertes o especialistes.
Alguns dels col·laboradors han ajudat el CIEMEN a teixir el seu propi relat, amb uns fils conductors que han esdevingut els principis troncals de l’entitat. En despunten els referits, directament, als drets humans, especialment en la seva vessant col·lectiva. Efectivament, els drets humans col·lectius constitueixen una de les bases que ha configurat el discurs específic del CIEMEN.
Pel que fa a la pedagogia el ventall d’accions va des del Festival de Vídeos dels Països Catalans (a Estavar, Catalunya del Nord) fins al Festival del cinema de les Nacions sense Estat (a Aosta), passant per la difusió internacional d’artistes catalans (el ceramista Paulí a Milà, Joan Miró a Florència i Aosta, Dalí i els llibres i Subirachs a Aosta), i la confecció de mapes: Països Catalans, Aproximació a l’Europa de les nacions, Aproximació a l’Europa de les llengües, Identitats nacionals d’Europa, Els pobles de la Mediterrània i el seu entorn (dues versions, una per a infants), Població índia de les Amèriques i Els pobles i les nacions (del món).
II
En posar l’accent en l’aspecte col·lectiu dels drets humans com a especificitat de l’acció del CIEMEN, hom subratlla que mentre la doctrina sobre els drets humans individuals està molt desenvolupada, la dels drets col·lectius -la dels drets dels pobles- és encara força deficient. D’aquí que per a promocionar-los, el CIEMEN des de sempre hagi posat a discussió, comptant amb experts de tot el món, els seus continguts. Un primer resultat d’aquesta preocupació primordial, expressada en forma sintètica, va ser la confecció de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (1990). De fet, aquest dossier ha esdevingut una de les columnes centrals del CIEMEN i l’element articulador del seu llenguatge.
Inspirant-se en els continguts d’aquesta Declaració, el CIEMEN ha formulat la seva acció a favor dels drets col·lectius i ha formulat el seus eslògan en les paraules: “Defensant els drets individuals i col·lectius construïm la pau”. La defensa que sempre s’ha proposat portar a terme el CIEMEN, també en tant que columna que el sustenta, passa per la paraula -la pedagogia, el diàleg– i pels comportaments cívics, democràtics i la mediació. Val a dir que aquesta conducta és la del CIEMEN i qualsevol atribució a altres conductes, com si fossin igualment les d’ell, és una difamació o, en tot cas, un atac que no tenen res a veure amb el que és i vol ser, sense ambigüitats o dobles jocs de cap mena, el CIEMEN.
Paral·lelament amb la defensa dels drets dels pobles, el CIEMEN ha basat les seves activitats fonamentals en uns drets més concrets, com són el dret a l’autodeterminació dels pobles, participant en diferents fòrums i oferint-se a acollir la Plataforma pel Dret de Decidir que tanta repercussió social ha tingut a Catalunya en la primera dècada del nostre segle. Uns altres dels drets que han centrat les activitats fonamentals del CIEMEN són, com s’ha dit més amunt, els drets lingüístics. En aquesta perspectiva, les aportacions més notables han estat la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, la participació en la fundació de la Coordinadora d’Entitats per la Llengua Catalana (CAL), la militància en l’EBLUL i el més recent suport al moviment Somescola i a Linguapax. En relació amb la investigació, a més de múltiples col·laboracions en universitats i altres centres de recerca, despunta la del CIEMEN amb altres entitats seguidores del programa europeu sobre drets lingüístics que porta el nom de Mercator. També els drets dels pobles s’han anat expressant i defensant en els propis mitjans de difusió o comunicació: col·lecció de llibres (Nationalia i Ethnos); revistes (Minoranze, Altres Nacions, Europa de les Nacions); i diaris digitals (Nationalia, en català i anglès, i Lliureimillor.cat, en català).
III
El CIEMEN sempre ha cregut que el procés d’alliberament de les nacions arribarà a bon terme en la mesura que sigui acollit i reconegut per les altres nacions. Cal fer-se conèixer a l’exterior. Per això, el foment de la cooperació i, més en general, la projecció internacional del CIEMEN constitueixen també un dels puntals que sostenen les activitats i les opcions de l’entitat. Mereixen una especial atenció. Sigui per la seva importància objectiva sigui perquè són moltes les deficiències o la poca atenció que en aquests dos aspectes trobem en la majoria d’organitzacions de la societat civil que treballen per a una nació determinada.
Pel que fa a la cooperació, el CIEMEN dóna prioritat als projectes que serveixen per a subvenir necessitats d’ordre cultural. Per exemple, projectes que es relacionen amb la creació d’escoles i la promoció de les llengües perseguides en pobles minoritzats (pobles autòctons d’Amèrica, pobles nord-africans com l’amazic, i de l’Orient Pròxim, com el poble kurd).
Quant a la projecció internacional, el CIEMEN intervé en àmbits institucionals (Parlament Europeu, Unesco, Consell de Drets Humans de l’ONU), en plataformes de nacions sense Estat (seminaris, conferències, congressos…) els responsables de les quals estan disposats a obrir-se a l’extrerior (CONSEU) o en altres plataformes susceptibles d’assumir les reivindicacions dels pobles discriminats (Fòrum Social Mundial). A la vegada, el CIEMEN organitza trobades i intervé en publicacions de caràcter internacional, elaborant documents o aportant la pròpia signatura, o algú dels seus representants participa en activitats organitzades per associacions afines de l’exterior.
En aquesta perspectiva, el CIEMEN vol convertir-se en referent i vol respondre, d’una manera positiva, a tots aquells que pensen que han de col·laborar per tal que la pròpia nació es projecti, amb força, cap a l’exterior. D’aquí que el CIEMEN s’ofereixi a ser una entitat per excel·lència, prompte a acompanyar tots aquells que creuen que el futur de les nacions oprimides d’Europa, com el futur de la nació catalana, no és la millorara de l’Estat en el qual li toca viure avui sinó l’Europa dels Pobles lliures, emancipats.