La paraula Centre significa, en aquest cas, punt de referència i lloc de trobada entre persones interessades pels objectius de l’entitat. Té la doble vessant de ser un espai virtual d’aproximació (avui, a través dels mitjans electrònics), un indret físic de coincidència (amb una seu, Rocafort 242 bis, de Barcelona i un espai per a la recerca i per a activitats socials, obertes al públic, com seminaris, col·loquis i conferències).
Amb l’adjectiu Internacional, l’entitat defineix l’abast del seu treball i, a la vegada, afirma el seu convenciment que tan sols donant una dimensió que transcendeixi les fronteres fixades pels Estats i altres institucions afines, hom pot engrandir els horitzons i assumir, amb plenitud, la solidaritat i la cooperació capaces d’unir, amb respecte i justícia, els éssers humans, a nivell individual i a nivell col·lectiu.
El nom Escarré ha estat triat com a signe d’homenatge a una personalitat catalana (1908-1968) que es va distingir per la seva defensa, tant en l’Estat espanyol franquista com durant el període del seu exili a Itàlia, dels drets de la nació sense estat catalana i d’altres nacions prohibides.
L’expressió per a les Minories Ètniques denota la primera de les especialitats de l’entitat, entenent per minories ètniques aquells pobles que per motiu de raça, llengua i cultura pateixen marginació per part dels poders establerts i de les societats que se’ls sobreposen i oprimeixen, seguint la creença de ser superiors pel fet d’haver-se autoproclamat majoritaris. Una paraula, aquesta, elevada a nivell de categoria segons la qual hom creu que el fet de tenir més (nombre d’habitants, per exemple) és sinònim de ser més (respecte als qui són menys numèricament).
Els mots i les Nacions es relacionen a l’altra de les especialitats de l’associació. El terme nacions expressa aquí una de les realitats que configuren l’organització de la humanitat, constituïda per éssers iguals i diversos. La comprensió, tot i ser complexa, múltiple i controvertida, del què és la nació i del que en deriva per a viure, individualment i col·lectivament, de manera concreta la igualtat i la diversitat, dóna la pauta per a poder conviure amb harmonia i justícia els distints pobles i cada una de les persones que en formen part. Tanmateix aquesta pauta, per diferents causes, els poders constituïts deixen d’aplicar-la a certs pobles als quals el màxim que els concedeix és el tractament de minoria amb l’adjectiu de nacional. Per a superar aquesta deficiència, el CIEMEN s’ofereix a col·laborar amb tothom que vulgui aprofundir en la comprensió del què significa nació i a donar la mà a aquells pobles que reivindiquen ser reconeguts com a nacions, amb els mateixos drets de les altres nacions que ja són reconegudes per les institucions internacionals. En aquest sentit, l’entitat, després d’haver abandonat, per manca de precisió, les seves referències als noms que havia escollit a l’origen per a identificar-se (minories nacionals i nacionalitats), privilegia en els seus estudis i reivindicacions les anomenades nacions sense Estat, en un escenari mundial on apareixen, en tant que hegemòniques, nacions que gaudeixen d’un propi Estat i exclouen les que en són privades.