El CIEMEN s’adhereix al manifest publicat i a la manifestació convocada per Sant Jordi per la Llengua per aquest 23 d’abril, amb el convenciment que cal mobilitzar-nos i canalitzar la inquietud general pel retrocés que pateix la llengua catalana. És necessari portar als carrers una crida crítica amb el model de país vigent i amb un context econòmic i de gestió turística, especialment a la capital de Catalunya, que han contribuït a minoritzar encara més la nostra llengua. A això cal afegir la insuficiència de les propostes alternatives per part de les institucions. Cal que la diada de Sant Jordi sigui un clam polític, més enllà de la reivindicació cultural.
La nostra entitat també vol aprofitar l’ocasió per recordar que el retrocés i els atacs contra la nostra llengua no són un problema exclusiu del Principat: al País Valencià, la Catalunya del Nord i les Illes Balears, la llengua es troba en una situació compromesa.
El CIEMEN s’ha distingit, al llarg de cinquanta anys de vida, per defensar la diversitat lingüística. L’entitat ha fet una feina incansable en favor de les llengües minoritzades, començant per la catalana, en els àmbits nacional i internacional. Només en els darrers dotze mesos, el CIEMEN ha dut a terme accions com un estudi i jornada sobre els hàbits lingüístics per potenciar el català al Tercer Sector, unes jornades sobre minorització lingüística, unes altres sobre drets lingüístics, així com la campanya “En català sempre!”, per conscienciar els catalanoparlants dels seus drets lingüístics i de la necessitat de mantenir la llengua encara que l’interlocutor no comenci parlant en català. També ha participat en accions d’incidència davant l’ONU i el Consell d’Europa per denunciar les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
Tot seguit reproduïm el manifest de Sant Jordi per la Llengua:
UN MANIFEST EN DEFENSA DEL CATALÀ!
Fa 40 anys, el vespre de la diada de Sant Jordi de 1985, la policia espanyola va irrompre a la Rambla de Barcelona per reprimir una manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses.
Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, a dia d’avui només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment. Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.
El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol. La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.
La llengua catalana no només és un instrument de comunicació. Ens connecta amb el passat i ens projecta vers l’avenir. Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant.
Davant d’aquesta situació, agreujada per la manca de polítiques fermes de les administracions, exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. Davant de la situació d’emergència lingüística que vivim, reivindiquem una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua. Pel dret a viure plenament en català. Per revertir els efectes d’un model de ciutat que, fent bandera d’un fals cosmopolitisme, ha esdevingut l’agent més efectiu a l’hora de destruir la llengua i cultura pròpies.
Perquè estimem i volem posar en valor la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català.
Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat. Manifestem-nos aquesta diada de Sant Jordi a les 19h a Plaça Universitat. Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català.
Aquest Sant Jordi: llibre, rosa i mani!