Crònica de l’acte de commemoració del 50è aniversari del CIEMEN
Més de 300 persones van omplir la Sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 6 de setembre per celebrar que ara fa cinquanta anys Aureli Argemí va fundar el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món, per difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i per defensar-ne els drets col·lectius.
La composició dels assistents mostrava la transversalitat de tots els colors del sobiranisme, des de l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras, fins a la presidenta de Junts, Laura Borràs, passant per l’exdiputat de la CUP Albert Botran. En les primeres files seien el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila; la secretària de la Mesa del Parlament, Raquel Sans; els diputats de Junts per Catalunya Josep Rius, Toni Castellà i Francesc de Dalmases; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; la diputada de la CUP Maria Pilar Castillejo; les exconselleres Natàlia Garriga, Anna Simó i Meritxell Serret; el president de l’AMI, Jordi Gaseni; el president de l’ANC, Lluís Llach; el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; Oleguer Serra, exprocessat per Tsunami Democràtic; l’exconseller Joan Manuel Tresserras o el sociòleg Salvador Cardús.
La periodista Bea Duodu va presentar i conduir un acte emotiu i reivindicatiu de l’entitat pionera del sobiranisme civil i pedrera de molts moviments socials i de lideratges polítics que han marcat l’agenda política dels darrers anys, sobretot del món independentista.
El president del Parlament, Josep Rull, va inaugurar la celebració al·ludint al caràcter indivisible de les llibertats individuals i els drets col·lectius, advertint contra els corrents xenòfobs que ara es poden sentir al Parlament i advocant per la força de l’esperança enfront del caràcter efímer del ressentiment i de l’odi.
A continuació, la vocal de la Junta del CIEMEN Ceylan Toutan va obrir el primer bloc de l’acte, dedicat a l’exili, en què Magda Oranich va fer una semblança d’Aureli Argemi i el paper que va jugar al costat de l’abat Escarré, amb les declaracions fetes el 1963 contra el règim i l’impacte que van causar. Anne Degenève, vídua d’Aureli Argemí, va rememorar les motivacions que va tenir per fundar el CIEMEN a través dels escrits dels seus amics de l’exili.
Seguidament, la vicepresidenta del CIEMEN, Xesca Oliver, va obrir el segon bloc, dedicat a la Transició, en què l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i l’exdiputat de la CUP Carles Riera van recordar el paper del CIEMEN en la creació de la Crida a la Solidaritat, organització en la qual tots dos es van iniciar en l’activisme independentista tot explicant com l’entitat va ser una escola fonamental per sintetitzar el denominador comú dins de l’univers sobiranista sense la qual no haguéssim tingut el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Més tard, el president de la Fundació dels Drets dels Pobles, Oriol Ramon, va obrir el bloc dels drets col·lectius, en el qual l’eurodiputat d’EH Bildu, Pernando Barrena, la sociolingüista i exdiputada del BNG Pilar Garcia Negro, i la presidenta de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, van exposar la importància de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles aprovada el 1990 en el marc de la CONSEU i la Declaració Universal dels Drets Lingüístics aprovada el 1996 en el marc de la Conferència del PEN Internacional, textos fonamentals per dotar d’un corpus doctrinal necessari en aquesta lluita.
A posteriori, el tresorer del CIEMEN, Xavier Cutillas, va obrir el bloc de la solidaritat, en el qual la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra; el president de la Casa Amaziga, Aziz Baha, i l’exalcaldessa de la ciutat kurda de Cizre, Leyla Imret, van explicar algunes de les principals iniciatives del CIEMEN en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.
Finalment, la membre de la Junta del CIEMEN Omaira Beltran va obrir el bloc de la mobilització, en què l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va recordar el paper pioner del CIEMEN en la posada en marxa de la Plataforma pel Dret de Decidir per fer possibles les mobilitzacions de l’ANC de la darrera dècada i la necessitat de tornar als carrers l’11 de setembre. A més, Guillem Agulló i Lázaro i Carme Salvador, pare i mare de Guillem Agulló, van destacar la lluita contra l’extrema dreta en un moment en què aquesta ideologia no només és present als carrers, sinó també al govern del País Valencià.
La cloenda va anar a càrrec del president del CIEMEN, David Minoves, que durant el seu parlament va reivindicar el paper de l’entitat en un moment en què la polarització, els retrets i el malestar predominen en el debat públic, tot afirmant que el CIEMEN vol contribuir a recosir el sobiranisme i rellançar el moviment d’emancipació nacional.
L’acte va gaudir amb les actuacions musicals d’Ovidi 4 i les cantants Sílvia Tomàs i Montse Castellà, i va acabar amb el públic dempeus, cantant Els Segadors.