L’eliminació del requisit de reciprocitat per garantir el dret de vot de les persones empadronades a les municipals és la principal demanda que proposa l’informe sobre la participació política de les persones estrangeres de la UE elaborat per els investigadors David Moya i Gemma Pinyol que s’ha presentat avui al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha encarregat el CIEMEN. Per fer-ho possible caldria una reforma de la Constitució, però com a alternativa, també es proposa ampliar el nombre de països amb els quals s’han signat convenis de reciprocitat. L’informe conclou que més de la meitat dels països de la UE accepten, amb restriccions de residència o reciprocitat incloses, el sufragi municipal de persones estrangeres. Pocs estats, però, permeten la votació en eleccions regionals o estatals, una demanda que també ha posat sobre la taula el CIEMEN.
En el cas de l’Estat espanyol, no es permet el dret a sufragi amb caràcter general de les persones estrangeres extracomunitàries, però sí que es garanteix en les eleccions locals en cas de ser residents i haver-hi un tractat de reciprocitat. Durant la primera dècada del segle XXI es van firmar la majoria d’acords de reciprocitat per a l’exercici del dret a vot, principalment amb països de l’Amèrica del Sud, com Bolívia, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú i Xile, per raons de vincles històrics. També amb altres països com Nova Zelanda, el Cap Verd o Trinitat i Tobago, o més tard, Corea del Sud i el Regne Unit.
Principalment, els investigadors consideren que tradicionalment s’ha negat el dret de sufragi per “protegir la comunitat de l’estat-nació”, pel “tracte diferencial” de la persona estrangera, o pel fet de veure el migrant com una “figura sotmesa a la influència d’un estat estranger i com una amenaça per al país on resideix”. També existeix l’argument de la participació vinculada al “coneixement de la realitat política on es viu”, i que converteix a la persona estrangera en “desconeixedora del panorama polític on resideix”.
L’informe apunta que el reconeixement del dret de sufragi “afavoreix la integració i la inclusió de les persones estrangeres, en la mesura que fomenta la implicació i la corresponsabilitat en la construcció de la comunitat en la qual es resideix”. De fet, Pinyol també ha posat l’accent a “animar a la participació” a les comunitats que actualment sí que tenen dret a sufragi.
Eliminar la inscripció prèvia en les municipals
En el cas de les eleccions municipals, una cita electoral en què algunes persones estrangeres sí que poden votar, el CIEMEN demana d’eliminar el requisit d’inscripció previ perquè s’ha de fer amb mesos d’antelació i, per tant, “no coincideix amb els processos electorals”. Per això, l’entitat aposta perquè la inscripció es faci de manera automàtica per part dels ajuntaments, en el moment de l’alta al padró de les persones estrangeres residents amb dret a vot. Per al CIEMEN, aquest seria un primer pas per avançar cap a l’ampliació plena del dret a vot de les persones que viuen i treballen a Catalunya en la resta de processos electorals. El president del CIEMEN, David Minoves, ha aprofitat per reivindicar que una futura Llei electoral catalana obri la porta a resoldre l’anomalia que representa el fet que més de 1.200.000 persones que viuen i treballen a Catalunya no poden votar, malgrat que formen part d’aquest país.