Aquest 2023 es commemora el centenari de la signatura del primer pacte entre associacions de la societat civil i partits polítics de Galícia, País Basc i Catalunya. Aquell primer acord en va inspirar d’altres que s’han anat reeditant i que han adoptat l’acrònim “Galeusca”. Per repassar què han significat per a les tres nacions, el CIEMEN i el Foro Cívico Galego de Barcelona (FCGB) organitzen un acte commemoratiu aquest dijous 30 a la seu del CIEMEN (C/ Rocafort, 242 bis, Barcelona).
L’activitat, a partir de les 19 hores, comptarà amb tres ponències: “Cent anys de Galeusca”, amb Xosé Estévez (Universitat de Deusto); “La creació de Galeusca des de la perspectiva de gènere”, amb Amaia Álvarez (Universitat Pública de Navarra), i “Galeusca: instrument de present i futur”, amb Silvio Falcón (CIEMEN). Presentaran i tancaran, respectivament, Suso Mon, secretari del FCGB, i David Minoves, president del CIEMEN.
El primer pacte Galeusca, conegut també amb el nom de “Triple Aliança”, va ser signat a la seu de l’històric Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) coincidint amb la celebració de la diada de l’Onze de Setembre de 1923. El document reclamava la plena sobirania política per a les tres nacions i proposava la creació d’un consell conjunt per unir forces de cara a assolir aquest objectiu. El van signar representants de les Irmandades da Fala, Irmandade Nazonalista Galega, Partit Nacionalista Basc (sector Aberri), Comunió Nacionalista Basca, Estat Català, Unió Catalanista i Acció Catalana.
Els pactes successius amb el “format” Galeusca ha tingut des de llavors diverses anades i tornades i no tothom en tot moment s’hi ha sentit còmode o interpel·lat. En qualsevol cas, en molts moments ha estat una referència de la solidaritat en la lluita i defensa dels drets nacionals de Catalunya, País Basc i Galícia. Per aquest motiu, el CIEMEN i el FCGB hem considerat oportú recordar aquesta aliança centenària i, tot fent memòria del que ha estat el seu llegat al llarg d’aquests 100 anys, demanar-nos fins a quin punt en el context actual pot ser utilitzada com una eina de present i futur en la reivindicació dels drets nacionals de les tres nacions fundadores.