El 12 d’octubre no tenim res a celebrar del llegat colonial i genocida de qui glorifica el “Descubrimiento”, però sí que tenim molt a reivindicar de l’inici de la resistència indígena dels pobles originaris d’Abya Yala, que van lluitar contra els imperis espanyol i portuguès que van colonitzar les seves terres, i que avui commemoren el Dia de la Resistència Indígena en contraposició a la Fiesta de la Hispanidad.
Amb motiu de la commemoració anual del 12 d’octubre, el CIEMEN va organitzar dimarts 10 un col·loqui sobre la resistència indígena al colonialisme al continent americà. L’acte, celebrat a l’auditori del CIEMEN, es va centrar a explicar els casos dels pobles indígenes xacriabá i maputxe.
Després d’una introducció breu per part del president del CIEMEN, David Minoves, l’activista de l’Articulació de Pobles Indígenes del Brasil Artemisa Xakriabá, i el portaveu del Parlament Maputxe Koz Koz, Jorge Weke, van explicar els contextos que viuen els seus pobles respectius, l’evolució de les seves lluites d’emancipació després del genocidi perpetrat per la colonització espanyola i portuguesa als seus territoris, la situació en què estan en l’actualitat i els seus reptes de futur.
Xakriabá, que lluita per protegir el seu territori dels danys ambientals de la mineria, va centrar la seva intervenció a denunciar la destrucció del medi ambient per part dels successius governs brasilers i a explicar les diferents iniciatives dels xacriabás per protegir el seu territori dels danys ambientals de l’extractivisme.
Weke, que lluita per la recuperació de terres ancestrals i la protecció dels entorns ancestrals del Wallmapu, el país del poble maputxe, va centrar la seva intervenció a denunciar la vulneració dels drets del poble maputxe per les lleis dels estats xilè i argentí, que neguen la seva identitat indígena.
En el transcurs de l’acte, els ponents van exposar diversos exemples de lluites que han servit per qüestionar la història colonial, reinterpretar-la i construir el seu projecte col·lectiu des d’un posicionament autocentrat, profundament vinculat al seu entorn, i allunyat del model de desenvolupament eurocèntric.
Finalment, es va establir un diàleg amb les persones assistents a l’acte, que van mostrar la seva solidaritat amb la lluita dels pobles indígenes, així com la seva voluntat d’establir un diàleg horitzontal que contrasti amb el monòleg eurocèntric sobre la història, la cultura i el model de desenvolupament instaurat en els seus territoris per part de les antigues metròpolis colonials, i que encara perviu.