El CIEMEN, diverses entitats catalanes i col·lectius de solidaritat amb el Rif han engegat una campanya d’incidència i denúncia que reclama l’alliberament dels activistes empresonats del Moviment Popular del Rif i el respecte dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny.
La campanya s’estén entre abril i juliol de 2023. Pel que fa a la incidència, i, en primer lloc, el CIEMEN està encapçalant una proposta de resolució a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Hirak. En segon lloc, se celebrarà un acte al Parlament Europeu i es promouran accions per demanar als eurodiputats que actuïn per l’alliberament dels presos del Hirak.
Pel que fa a la informació i denúncia, d’un costat, es publicarà l’informe Hirak del Rif, entre la repressió i l’oblit (2016-2023), sobre la situació actual dels drets humans al Rif. L’informe està sent elaborat pel periodista David Alvarado, expert en la matèria. De l’altre, s’organitzarà un acte públic a Barcelona el 14 de juny per presentar aquest informe i per sentir els testimonis de persones represaliades del Hirak i activistes de la comunitat catalanorifenya i amaziga en general.
La campanya compta amb la participació d’entitats, moviments i persones a títol individual del col·lectiu rifeny i amazic en general, com ara representants del Hirak al nostre territori o la Casa Amaziga de Catalunya. També té el suport d’entitats de defensa dels drets humans que treballen al nord d’Àfrica o que han mostrat la seva solidaritat amb el Rif, com l’Assemblea Nacional Catalana, Amnistia Internacional Catalunya, Euroarab, Lafede.cat, Novact, Òmnium Cultural i Suds.
Cinc anys de les condemnes
La campanya coincideix amb el cinquè aniversari de les greus condemnes que van rebre els membres del Moviment Popular del Rif. El juny de 2018, 54 persones relacionades amb el moviment van ser condemnades a penes de presó per actes emparats per l’exercici pacífic dels drets de llibertat d’expressió, reunió i associació. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys de presó. Després de cinc anys, les autoritats marroquines continuen reprimint i assetjant activistes i periodistes al Rif per l’exercici pacífic dels seus drets humans.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues que ha estat marginat políticament, econòmicament i lingüísticament, tant durant la colonització espanyola com durant els successius governs marroquins. En els últims cent anys, el descontentament de la població per aquest abandonament i repressió institucionals ha donat lloc a diferents episodis de protesta que han estat reprimits de forma violenta.
L’últim episodi va tenir lloc l’octubre de 2016 després de la mort d’un peixater, Mouhcine Fikri, esclafat a l’interior d’un camió d’escombraries quan intentava recuperar el peix que li havien confiscat injustament les autoritats. La mort de Fikri va esdevenir un símbol de la desesperació de la població davant la manca d’oportunitats i l’abús de poder per part de les autoritats.
Aquests fets van desencadenar un període de manifestacions pacífiques i la creació del Hirak, amb un programa que denunciava la marginació del territori, la militarització, la corrupció, l’atur i la pobresa; i reivindicava inversions per garantir el dret a l’educació i a la salut, així com oportunitats de treball.
Repressió contra la societat civil
Malgrat el caràcter pacífic de les protestes, el govern del Marroc va reaccionar amb la detenció de centenars d’activistes, periodistes i ciutadans, alguns dels quals menors d’edat. La repressió de les autoritats també va provocar milers de ferits i va fer que moltes persones es veiessin forçades a l’exili, legal o clandestí, cap a Europa, on, malgrat les proves de la seva persecució i amenaces, tenen dificultats per ser reconegudes com a sol·licitants de protecció internacional.
D’acord amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch o l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH), les persones detingudes van ser sotmeses a tortura i altres maltractaments pels agents de la policia durant la seva detenció. Encara avui, Zefzafi continua rebent pressions per part de les autoritats penitenciàries marroquines perquè renunciï a les reivindicacions i es desvinculi del Moviment Popular del Rif. Les condicions que ha de suportar són terribles i el seu estat de salut s’ha deteriorat significativament, ja que les autoritats penitenciàries es neguen a proporcionar-li l’assistència mèdica necessària. El seu compromís amb els drets humans li ha valgut ser finalista del Premi Sàkharov del 2018, màxim reconeixement per part de la Unió Europea en l’àmbit dels drets humans.