· Els líders del Moviment Popular del Rif continuen a presó, cinc anys després de ser condemnats per actes emparats per l’exercici pacífic dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, reunió o informació.
· El líder del Hirak, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes van ser condemnats a 20 anys. La seva situació és terrible: les autoritats penitenciàries es neguen a proporcionar-li l’assistència mèdica necessària i el pressionen perquè renunciï a les reivindicacions.
· Pels vincles de la societat catalana amb la comunitat rifenya i amaziga en general i per la defensa dels drets humans, hem engegat una campanya per instar a les institucions de Catalunya, Espanya i UE perquè pressionin el govern del Marroc per l’alliberament dels activistes.
El context
El juny de 2018, 54 persones relacionades amb el Moviment Popular del Rif van ser condemnades a penes de presó per actes emparats per l’exercici pacífic dels drets de llibertat d’expressió, reunió i associació. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys de presó. Després de cinc anys, les autoritats marroquines continuen reprimint i assetjant activistes i periodistes al Rif per l’exercici pacífic dels seus drets humans.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues que ha estat marginat políticament, econòmicament i lingüísticament, tant durant la colonització espanyola com durant els successius governs marroquins. En els últims cent anys, el descontentament de la població per aquest abandonament i repressió institucionals ha donat lloc a diferents episodis de protesta que han estat reprimits de forma violenta.
L’últim episodi va tenir lloc l’octubre de 2016 després de la mort d’un peixater, Mouhcine Fikri, esclafat a l’interior d’un camió d’escombraries quan intentava recuperar el peix que li havien confiscat injustament les autoritats. La mort de Fikri va esdevenir un símbol de la desesperació de la població davant la manca d’oportunitats i l’abús de poder per part de les autoritats.
Aquests fets van desencadenar un període de manifestacions pacífiques i la creació del Hirak, també conegut com a Moviment Popular del Rif o els Indignats d’al-Hoceima, amb un programa que denunciava la marginació del territori, la militarització, la corrupció, l’atur i la pobresa; i reivindicava inversions per garantir el dret a l’educació i a la salut, així com oportunitats de treball.
Repressió massiva
Malgrat el caràcter pacífic de les protestes, el govern del Marroc va reaccionar amb la detenció de centenars d’activistes, periodistes i ciutadans, alguns dels quals menors d’edat. La repressió de les autoritats també va provocar milers de ferits i va fer que moltes persones es veiessin forçades a l’exili, legal o clandestí, cap a Europa, on, malgrat les proves de la seva persecució i amenaces, tenen dificultats per ser reconegudes com a sol·licitants de protecció internacional.
D’acord amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch o l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH), les persones detingudes van ser sotmeses a tortura i altres maltractaments pels agents de la policia durant la seva detenció. Encara avui, Zefzafi continua rebent pressions per part de les autoritats penitenciàries marroquines perquè renunciï a les reivindicacions i es desvinculi del Moviment Popular del Rif. Les condicions que ha de suportar són terribles i el seu estat de salut s’ha deteriorat significativament, ja que les autoritats penitenciàries es neguen a proporcionar-li l’assistència mèdica necessària. El seu compromís amb els drets humans li ha valgut ser finalista del Premi Sàkharov del 2018, màxim reconeixement per part de la Unió Europea en l’àmbit dels drets humans.
Protestes a Europa reclamant l’alliberament de Zefzafi. Fotografia: Arnaud De Decker/MO* @ Flickr
La seva lluita no pot caure en l’oblit: campanya pel seu alliberament
Amb motiu del cinquè aniversari de la repressió del Hirak Rif, el CIEMEN, dins del seu projecte Som Part, juntament amb altres entitats i col·lectius de solidaritat amb el Rif, reclama l’alliberament dels activistes empresonats i el respecte dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny.
La campanya compta amb la participació d’entitats, moviments i persones a títol individual del col·lectiu rifeny i amazic en general, com ara representants del Hirak al nostre territori o la Casa Amaziga de Catalunya. També té el suport d’entitats de defensa dels drets humans que treballen al nord d’Àfrica o que han mostrat la seva solidaritat amb el Rif, com l’Assemblea Nacional Catalana, Amnistia Internacional Catalunya, Euroarab, Lafede.cat, Novact, Òmnium Cultural i Suds.
Malgrat que el Marroc és un soci prioritari per a Catalunya, l’Estat Espanyol i la Unió Europea per la seva importància en el control migratori, lluita contra el terrorisme i pels interessos econòmics, la batalla no està perduda i d’això en saben molt els rifenys. L’objectiu és tornar a posicionar aquest tema en l’agenda política i exercir pressió a les autoritats marroquines perquè alliberin els activistes detinguts injustament, protegeixin els drets individuals i col·lectius de la població rifenya i es reconegui la seva identitat i llengua amaziga.
Les accions
Entre l’abril i el juliol de l’any 2023 hem fet quatre accions d’incidència i de denúncia:
✅ Publicació de l’informe Rif: entre la repressió i l’oblit (2016-2023), sobre la situació actual dels drets humans al Rif. L’informe ha estat elaborat pel periodista David Alvarado, expert en la matèria i autor del llibre Rif. De Abdelkrim a los indignados de Alhucemas.
Informe en català (PDF)
Informe en castellà (PDF)
Informe en anglès (resum) (PDF)
✅ Promoció d’una proposta de resolució a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Hirak. La proposta ha estat aprovada per la Comissió el 22 de juny.
Text de la proposta aprovada al Parlament (PDF)
✅ Organització d’un acte públic a Barcelona el 14 de juny per presentar l’informe Hirak del Rif, entre la repressió i l’oblit (2016-2023) i comptar amb la participació de persones represaliades del Hirak i activistes de la comunitat catalanorifenya i amaziga en general. En podeu veure l’enregistrament complet ací:
✅ Celebració d’un acte al Parlament Europeu el 28 de juny de presentació de l’informe i promoció d’accions per demanar als eurodiputats que actuïn per l’alliberament dels presos del Hirak. De resultes, 18 eurodiputats i eurodiputades han signat una carta en què demanen la fi de les vulneracions de drets humans al Marroc i l’alliberament dels presos del Hirak.
Enllaç a la notícia publicada per La Vanguardia sobre la campanya.
La comunitat rifenya i la resta de la comunitat amaziga a Catalunya
La diàspora amaziga a Catalunya està formada per persones originàries del Rif i del sud-est del Marroc. També hi ha un nucli més petit d’amazics procedents d’Algèria. La comunitat amaziga va començar a instal·lar-se a Catalunya a la dècada del 1960, amb l’assentament, precisament, de població rifenya a Osona, el Maresme i l’Empordà. A partir dels anys 90, s’hi van sumar persones procedents del sud-est del Marroc, amb concentracions a Cornellà de Llobregat, Tortosa i Sabadell. Es calcula que la població catalanoamaziga se situa entre les 120.000 i les 200.000 persones. Per la qual cosa, s’estima que l’amazic —en les seves variants rifenya i del sud-est— és la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català. Malgrat això, hi ha un gran desconeixement sobre aquest poble entre la ciutadania catalana.
Els amazics actuals són els descendents de la població que ha habitat el nord d’Àfrica de forma ininterrompuda des de fa més de 10.000 anys, abans de l’arribada dels àrabs. En l’actualitat, al voltant de 30 milions de persones són de llengua o cultura amazigues, distribuïdes de forma dispersa i discontínua pel nord d’Àfrica i el Sahel, així com diversos països de diàspora, ateses les diferents ocupacions, assimilacions i migracions experimentades al llarg de la història.
L’any 2015 la Fundació pels drets Col·lectius dels Pobles i el CIEMEN van endegar el projecte Som Part. Diversitat i drets col·lectius, amb l’objectiu de visibilitzar i incrementar el coneixement de la societat catalana sobre els col·lectius residents a Catalunya de pobles minoritzats al seu país d’origen i contribuir al seu empoderament, prestant una atenció especial a la comunitat amaziga.
Des del 2016 tant la Fundació com el CIEMEN han treballat estretament amb la comunitat amaziga en l’execució de Som Part. Per això la Casa Amaziga de Catalunya ha esdevingut un aliat fonamental en les accions adreçades a aconseguir un major reconeixement de la identitat amaziga a través de les quatre dimensions de l’educació pel desenvolupament: sensibilització, educació, recerca i incidència.