Què era?
Va ser el projecte de reconstrucció d’un parc a la ciutat kurda de Kobanê (Rojava, Síria), destruïda en tot o en part en un 80% de la seva extensió pel setge a què la va sotmetre Estat Islàmic entre 2014 i 2015.
El cantó de Kobanê era en aquells moments un dels tres cantons de Rojava. Com tots els territoris kurds dins la República de Síria, Kobanê s’ha vist exposada a un procés d’opressió i assimilació per part del govern arabista del partit Baath des dels anys 60. Quan el 2011 es van produir les revoltes populars contra el règim de Bashar Al Assad, i la guerra va esclatar, Kobanê no es va veure immediatament afectada. Per fer front a la guerra es va anar vertebrant el teixit social local al voltant del Moviment per una Societat Democràtica, que tenia en el Partit per la Unió Democràtica (PYD) la força més important. Entre 2012 i 2014 milers de persones que les dècades abans havien migrat a ciutats sirianes com Alep o Raqqa per treballar, van anar retornant a Kobanê i la població va començar a créixer.
El 2014 Estat Islàmic va posar setge durant quatre mesos a la ciutat. Gràcies a la resistència de les YPG i del seu homòleg format per dones YPJ (Unitats d’Autoprotecció de les Dones) els combatents gihadistes no van aconseguir ocupar la ciutat. En el moment de l’alliberament del setge, el 27 de gener de 2015, el 60% del nucli urbà estava totalment destruït i un 20% addicional ho estava parcialment. El govern de la ciutat va començar a coordinar la reconstrucció, amb suport, logístic i polític, dels kurds de Turquia, de l’altra banda de la frontera. Els municipis del Kurdistan turc hi van enviar vehicles, tractors i equipament per netejar els carrers de runa i de cadàvers durant les primeres setmanes després de l’alliberament. La situació sanitària i de salubritat bàsica va esdevenir un problema, especialment a partir del febrer de 2015, quan van començar a tornar a casa milers de ciutadans i ciutadanes de Kobane refugiats a Turquia. El problema de l’avituallament d’aigua va ser parcialment resolt, en gran part, amb una certa eficàcia, entre març i abril de 2015.
L’administració de Kobane, el teixit associatiu cívil i polític kurds de Rojava, Turquıa i l’Iraq i organitzacions humanitàries de la diàspora kurda a Europa van constituir el maig de 2015 la Kobanê Reconstruction Board, a un congrés a Diyarbakir (capital del Kurdistan de Turquia). La iniciativa sorgia de la necessitat de coordinar el suport internacional que s’anava generant per reconstruir una ciutat que havia esdevingut símbol de lluita contra el fanatisme i el totalitarisme i fer-ho des d’una perspectiva feminista, ecologista i democràtica. Des de llavors dotzenes de projectes des d’Europa i el Kurdistan de Turquia s’han materialitzat per ajudar a la reconstrucció.
En aquest marc el CIEMEN, com a participant del congrés de Kobanê Reconstruction Board, va rebre un seguit de demandes, entre elles la reconstrucció d’un parc a la ciutat de Kobanê, origen d’un futur centre de memòria. Durant el 2017, i fruit de la intensa tasca realitzada, una delegació kurda encapçala per Faruk Doru, responsable de l’HDP a Europa, i per Ozlem Tanrikulu, coordinadora del projecte, va visitat Barcelona i Palma per explicar la proposta del Parc de la Memòria, amb l’objectiu de generar aliances amb actors implicats en la solidaritat amb el Pròxim Orient i aconseguir fonts de finançament per tal de dur a terme el projecte.
Què va fer?
El projecte va consistir en la reconstrucció d’una plaça en un indret particularment devastat pel setge. L’obra va comptar amb la participació del Kobanê Reconstruction Board i de la Municipalitat de Kobanê i es va fer amb criteris equitatius i ecològicament sostenibles. La plaça inclou panells explicatius del rol simbòlic que la ciutat va tenir a escala internacional per preservar els valors democràtics i de defensa dels drets humans i col·lectius. El Parc de la Memòria de Kobane va executar-se durant tot l’any 2018, gràcies al finançament de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona. La cooperació catalana ha estat, conjuntament amb la francesa i les escandinaves, pionera en la realització d’obra pública d’aquesta magnitud. Dins del projecte també s’ha dut a terme una tasca relacionada amb la sensibilització i advocacy, amb la participació de reunions amb les diferents contraparts i actors relacionats (organitzacions internacionals, societat civil kurda…) que ha permès aconseguir altres fonts de finançament per a Kobanê Reconstruction Board, i ajudar així en la seva tasca de rehabilitar urbanísticament altres espais de la ciutat.
Qui el va executar?
El seguiment i execució del projecte es va dur a terme amb la coordinació des de l’oficina de Barcelona del CIEMEN. A terreny, l’oficina de Kobanê Reconstruction Board, a la Municipalitat de Kobanê (amb el tècnic Ercan Ayboga, l’enginyer Ibrahim Kobani i amb el suport extern del responsable polític Eyyup Doru i de la tècnica Ozlem Tanrikulu) van mantenir la coordinació amb l’equip municipal de gestió del projecte de construcció/remodelació del Parc de la Memòria. L’equip de coordinació a terreny (tècnics municipals i Kobanê Reconstruction Board) transmitia els informes concloents sobre l’estat del projecte i la qualitat de la seva gestió per tal de garantir la correcta execució en forma i temps de les activitats o, en el seu defecte, que es poguessin prendre les mesures correctives que escaiguessin i adequar els recursos i la planificació.