Una Creu de Sant Jordi per la defensa dels drets dels pobles

Ara fa 42 anys que Aureli Argemí fundava l’entitat que esdevindria un punt de referència en la defensa i difusió de la diversitat dels pobles al món i dels seus drets: el CIEMEN. La Generalitat de Catalunya acaba de reconèixer aquesta “trajectòria al servei de Catalunya i de la llibertat dels pobles” lliurant a Aureli Argemí la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part del govern català.

“Considero que la Creu de Sant Jordi”, explica Argemí, “no és un reconeixement que s’acaba en la meva persona, sinó que a través meu es pot conèixer l’equip que ha fet possible el nou treball. Té una dimensió col·lectiva. Sense la gent que ha estat al meu costat, aquesta Creu de Sant Jordi no tindria cap sentit.”

“La meva opció per la defensa dels drets dels pobles em ve de la meva opció per aquella part de la humanitat que sofreix més fortament la discriminació i les conseqüències de la pobresa més important, que va més enllà de la purament material: la privació dels drets dels pobles.”

“El meu treball”, continua el fundador i president emèrit del CIEMEN, “s’ha basat en el fet que aquests drets siguin coneguts i reconeguts, i que aquests pobles creïn una xarxa de solidaritat entre ells. I El CIEMEN ha estat la principal plataforma en què he desenvolupat tant el meu pensament com les meves activitats.”

Aureli Argemí (Sabadell, 1936) va ser monjo de Montserrat entre 1951 i 1963. Sent monjo va ser nomenat secretari de l’abat Escarré el 1964. Un any després el va acompanyar a l’exili italià, i va continuar sent el seu secretari fins a la mort de l’abat el 1968.

El 1974 Argemí va fundar el CIEMEN encara a l’exili, i després de la mort del dictador Francisco Franco va legalitzar l’entitat a Catalunya. Dins de la seva tasca al CIEMEN ha estat promotor de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles, de la Xarxa Mercator per la Diversitat Lingüística, de la CONSEU i de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles. També ha fundat el diari digital Nationalia.