“La pregunta que mirem de respondre amb aquest llibre és: què passa quan un demos que és minoria permanent en un estat democràtic no veu satisfetes les seves demandes a través dels mecanismes de l’Estat ni pot fer un canvi constitucional, precisament perquè és una minoria permanent?”. En aquests termes situava Jaume López la qüestió que mira de respondre el llibre El derecho a decidir. Teoría y práctica de un nuevo derecho, que el professor de Ciència Política de la UPF ha escrit juntament amb Mercè Barceló, Mercè Corretja, Alfonso González Bondia i Josep M. Vilajosana. La presentació del llibre a Barcelona la va acollir el CIEMEN, la tarda de dimarts 3 de novembre.
Per a la pregunta anterior, López va explicar que “hi ha tres sortides”. La primera és que les demandes d’aquest demos subestatal -per exemple, Catalunya- no es puguin satisfer. “Però això ens porta a concloure que l’Estat és un bé moral. I això nosaltres no ho podem entendre en un Estat liberal democràtic.” La segona, que sí que es poden satisfer “si [el demos] guanya una guerra. Això tampoc és acceptable.” I la tercera, que és el dret a decidir. “És la resposta del segle XXI a aquesta pregunta. És una resposta basada en el principi democràtic, no en un principi nacional”, va dir el professor i coautor.
López encara va anar més enllà en assegurar -i és una assumpció que es troba inclosa al llibre- que “el suport jurídic per al dret a decidir ens el dóna la mateixa Constitució espanyola”, precisament perquè es basa en el principi democràtic. “És un dret constitucional. No hi està escrit de forma expressa, però és que altres de fonament constitucional tampoc no ho estan,” va recordar.
També a l’acte de presentació, el catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró (UB) qualificava d'”obra molt necessària” el llibre, donat que “per primera vegada es presenta un treball que fa una aproximació sòlida del dret a decidir com a dret des de la perspectiva acadèmica. Després d’aquest llibre ja no es podrà dir que el dret a decidir és una entelèquia que no existeix”.
Un concepte amb arrels al CIEMEN
Un dels actors que indubtablement van ajudar més a popularitzar aquest concepte va ser la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), que el CIEMEN va acollir a la seva seu i que va impulsar des del primer moment. “Gràcies a la tasca que la PDD va fer des d’aquesta casa i amb l’acompanyament del CIEMEN, vam ser capaços de posar sobre la taula aquest concepte”, va recordar el president del CIEMEN, David Minoves.
Jaume López va reblar: “Amb aquest concepte, des del moment en què el comença a fer anar la PDD el 2006, hi ha una voluntat de canvi de frame, de marc mental, des dels moviments socials per a incidir políticament, fins al punt que aquest canvi de frame acaba sent assumit per partits i institucions.” I tot just ara comença a ser conceptualitzat acadèmicament.
L’obra està publicada a Atelier, una editorial especialitzada en llibres jurídics.