La Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd va presentar ahir les vivències de sis membres de la delegació catalana que va visitar el Kurdistan el passat mes de març, amb motiu de la diada nacional kurda, el Newroz. La delegació, coordinada pel CIEMEN, va trobar-se amb membres del moviment polític del Kurdistan del Nord (Turquia) i del Kurdistan Occidental (Síria) i també va tenir l’ocasió de visitar diversos camps de refugiats.
En presentar l’acte d’ahir, Gemma Garcia, periodista de la Directa i membre de Contrast, va destacar la diversitat de representants que formaven part de la delegació, amb membres d’una bona colla d’entitats i partits polítics catalans.
Ana Villellas, de l’Escola de Cultura de Pau, va explicar que el procés de pau actual al Kurdistan del Nord es troba en una “fase preliminar, poc sòlida i amb molts interrogants”, però amb potencialitats. I per això, va dir, “un repte clau és intentar consolidar el procés”. Per a això, les eleccions legislatives turques d’enguany seran un moment clau.
Maria Campuzano, d’Enginyeria Sense Fronteres, va recordar que els membres del comitè de reconstrucció de la ciutat de Kobanê (Kurdistan Occidental) amb qui la delegació es va reunir van explicar la seva voluntat que la nova Kobanê -després de la destrucció causada pel setge de l’Estat Islàmic- “reflecteixi l’esperit democràtic, integrador i revolucionari” de la lluita kurda.
Natxo Parra, del Col·lectiu Ronda, va qualificar de “dignitat conscient” l’actitud de la població kurda, tal com ell la va percebre durant la visita, “l’orgull que senten unes persones que saben que són partícips d’un nou estatus polític que s’està construint, que està per construir”.
Maria Rodó, de Gatamaula Feminista, va destacar el fet que al Kurdistan Occidental s’hi estigui desenvolupant, al mateix temps, “una guerra contra la dones”, protagonitzada per l’Estat Islàmic, “i una revolució feminista”, encapçalada pel moviment kurd del TEV-DEM, el PYD, les YPG i les YPJ.
Finalment, Toni Trobat, del CIEMEN, va destacar la llarga vinculació d’aquesta entitat amb el Kurdistan, que s’estén des de la dècada de 1980 fins a l’actualitat, tant en el camp acadèmic com en el polític. Trobat va destacar que el moviment kurd estigui posant l’accent en el caràcter multicultural del seu projecte polític, entenent “l’àrea mesopotàmica com un mosaic no basat en l’estat nació d’arrel europea”.