Des del CIEMEN celebrem la crida feta per Abdullah Öcalan a treballar per l’autodeterminació del poble kurd i la lliure relació entre els diferents pobles i nacions de Turquia, d’una manera exclusivament pacífica i democràtica.
Celebrem aquest primer pas per posar fi al conflicte i instem Turquia perquè obri un procés democràtic que permeti que totes les opcions polítiques puguin expressar-se lliurement, i reclamem l’alliberament dels presos polítics kurds.
Instem la comunitat internacional a acompanyar aquest procés i a garantir que es faci veritablement efectiu el procés de pau, i ens posem a disposició de les organitzacions kurdes per acompanyar aquest procés.
Reproduïm també, íntegrament, en llengua catalana, el comunicat llegit avui, 27 de febrer, pel seu interès històric:
“Crida a la pau i a una societat democràtica
El PKK va néixer en el segle XX —el segle de violència més intens de la història— en mig de les condicions creades per dues guerres mundials, la Guerra Freda, la supressió de les llibertats i, sobretot, la negació de la identitat kurda.
En termes de teoria, programa, estratègia i tàctica, va estar profundament influït per la realitat del sistema socialista real del segle. No obstant això, el col·lapse del socialisme real en la dècada de 1990 a causa de raons internes, juntament amb la dissolució de les polítiques de negació de la identitat al país i els avanços en la llibertat d’expressió, van portar el PKK a un estat de falta de sentit i repetició excessiva. En conseqüència, igual que altres moviments similars, ha complert el seu cicle vital, la qual cosa fa necessària la seva dissolució.
Al llarg d’una història que abasta més de 1.000 anys, turcs i kurds han mantingut una aliança —basada en gran manera en la cooperació voluntària— per preservar la seva coexistència i resistir a les potències hegemòniques.
Els últims 200 anys de modernitat capitalista han mirat de desmantellar aquesta aliança. Les forces afectades, alineades amb els interessos de classe, han servit principalment a aquest objectiu. Aquest procés es va accelerar amb les interpretacions assimilacionistes de la República. Avui, el nostre deure essencial és reorganitzar aquesta fràgil relació històrica en un esperit de fraternitat, sense menysprear les confessions.
El sorgiment i el suport generalitzat del PKK —la revolta i el moviment armat més llargs i complets de la història de la República— van ser conseqüència del tancament dels canals polítics democràtics. El resultat inevitable d’una trajectòria ultranacionalista —com les demandes d’un estat nació separat, federalisme, autonomia administrativa o solucions culturalistes— no dona resposta a la sociologia social històrica.
El respecte de les identitats, el dret a la lliure expressió i la capacitat d’organitzar-se democràticament —permetent a cada sector de la societat donar forma a les seves pròpies estructures socioeconòmiques i polítiques— només poden fer-se realitat mitjançant l’existència d’una societat i un espai polític democràtics.
El segon segle de la República (turca) només pot aconseguir una continuïtat duradora i fraternal si està coronat per la democràcia. No hi ha camí fora de la democràcia per a la construcció i implementació del sistema. No pot haver-hi un altre camí. La reconciliació democràtica és el mètode fonamental.
El llenguatge d’aquesta era de pau i societat democràtica també ha de desenvolupar-se d’acord amb la realitat.
A la llum de l’atmosfera actual conformada per la crida feta pel senyor Devlet Bahçeli, la voluntat expressada pel senyor president i els enfocaments positius d’altres partits polítics cap a aquesta crida, faig una crida al desarmament i n’assumeixo la responsabilitat històrica.
Igual que faria voluntàriament tota organització i partit contemporani l’existència del qual no hagi acabat per la força, reuniu el vostre congrés i preneu la decisió d’integrar-vos en l’estat i la societat: tots els grups han de deposar les armes i el PKK ha de dissoldre’s.
Saludo tots els sectors de la societat que creuen en la coexistència i atenen la meva crida.
25 de febrer de 2025
Abdullah Öcalan”