Aquest Onze de Setembre, l’independentisme ha tornat a mobilitzar milers de persones a cinc grans ciutats de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa), reafirmant la seva força i unitat en la defensa dels drets nacionals i socials del país. Amb l’impuls d’entitats com el CIEMEN, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i els Comitès de Defensa de la República (CDR), les manifestacions descentralitzades han posat en relleu la diversitat de lluites que conflueixen en l’objectiu d’una Catalunya sobirana i més justa.
L’acte polític, que s’ha celebrat simultàniament a les cinc ciutats a les 17:14 h, ha posat el focus en la necessitat de construir un país que pugui decidir lliurement sobre les seves polítiques socials, econòmiques i mediambientals, trencant amb un model que, segons els convocants, frena el desenvolupament del territori. Cada ciutat ha centrat el seu discurs en reivindicacions concretes que afecten la vida quotidiana de la població, causades en gran part per l’espoliació fiscal que pateix Catalunya, fent evident que la lluita per la independència és també una lluita per millorar les condicions de vida.
A Barcelona, la històrica activista Maria Antònia Castellana ha exigit polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna per a tothom. Una situació, la de l’habitatge, que milloraria si disposéssim dels 22.000 milions d’euros que marxen cada any a Madrid i no tornen.
A Girona, la metgessa Marina Geli i el metge i secretari nacional de l’ANC Albert-Jordi Vendrell han assenyalat que l’any 2021 cada català va deixar de rebre 2.978 euros. “Tenim un dèficit d’inversió en sanitat de l’ordre de 5.400 milions cada any, el 2,2% del PIB de Catalunya”, han remarcat, i han afegit: “Amb la gestió dels nostres recursos evitaríem tancament de llits a l’estiu, passadissos d’urgències plens de malalts esperant llits i llistes d’espera molt llargues”.
Lleida ha posat el focus en la sobirania alimentària, amb els representants de la pagesia Gemma Bertran i Miquel Torres, que han defensat la necessitat d’una agricultura forta i sostenible per garantir el futur del país.
A Tarragona, l’economista i exsecretari nacional de l’ANC Eduard Gràcia ha denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures essencials, com el sistema ferroviari, que impedeixen el creixement econòmic de la regió i perjudiquen a tots els usuaris de tren.
Finalment, a les Terres de l’Ebre, Matilde Font (Plataforma en Defensa de l’Ebre), Josep Sunyé (Unió de Pagesos) i el jove activista Dani Martí Forcadell han denunciat el desequilibri territorial i demogràfic i han fet una crida d’alerta per a la defensa del riu.
David Minoves, president del CIEMEN, ha estat l’encarregat d’iniciar la lectura del manifest conjunt: “La mobilització ha estat, és i serà un motor per assolir el nostre alliberament nacional”, ha dit. Així mateix, ha emplaçat a la ciutadania i a la societat civil a actuar per garantir drets polítics, socials i un futur sostenible i “fer front als reptes com la repressió, els atacs a la llengua, la desigualtat social i l’emergència climàtica”. També ha destacat que “el creixement del discurs d’odi i l’antipolítica esdevenen una amenaça que cal combatre i que posa en perill la cohesió social.”
Lluís Llach, president de l’ANC, ha fet una crida clara a “no acceptar una democràcia espanyola que criminalitza les mobilitzacions i impedeix la lliure expressió de la voluntat popular”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha retret als partits independentistes el fet de no haver “estat capaços d’acordar una estratègia compartida per l’autodeterminació” i ha avisat que no existeix “normalitat mentre es negui l’amnistia i s’impedeixi l’exercici de l’autodeterminació”. Un representant dels CDR també ha volgut recalcar la capacitat dels catalans i catalanes per mobilitzar-se davant les injustícies. Núria Ferrandis, secretaria general adjunta de la Intersindical, ha reclamat la necessitat “d’un estat propi per afrontar els reptes actuals, començant per una gestió pròpia del finançament i la llengua”. “Cal defensar el català a l’educació, mitjans de comunicació i garantir el dret a viure plenament en català. Només la independència ho farà possible”, ha assegurat.
Jordi Gaseni, de l’AMI, ha exigit que els ajuntaments disposin de recursos per desenvolupar polítiques locals, que també ha alertat que “l’Estat espanyol suposa una amenaça per a la llengua i la cultura catalanes”. Finalment, Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha afirmat que “la independència és necessària per acabar amb l’espoli fiscal i assegurar que els recursos de Catalunya es destinin a millorar el benestar de la societat”.
L’acte ha acabat amb el Cant dels Segadors.
Aquí podeu llegir el manifest conjunt.