Manifest del 50è aniversari del CIEMEN
La trajectòria del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions és la història d’un compromís amb els pobles i les nacions sense Estat. Des de la seva fundació a l’exili, el CIEMEN ha estat un referent per a tots aquells pobles que, com el nostre, lluiten per la seva autodeterminació i pels seus drets col·lectius. Durant aquestes cinc dècades, l’entitat ha treballat incansablement per fer visible la realitat nacional catalana al món, per difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat i per defensar-ne els drets.
L’exemple més evident del compromís nacional i de la vocació internacional del CIEMEN es sintetitza en la figura de l’Aureli Argemí, president fundador de l’entitat traspassat enguany. La generositat i la capacitat de treball de l’Aureli va apropar a centenars de persones a l’entitat que va fundar el 1974 a Milà, involucrant-les en ambiciosos projectes de tota mena. Cal destacar-ne l’impuls de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (1990) i de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996), però també el paper clau que van tenir l’Aureli Argemí i el CIEMEN en la creació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, Cultura i Nació Catalanes (1981), el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (1986), la Plataforma pel Dret de Decidir (2005) o l’Assemblea Nacional Catalana (2011).
El CIEMEN, sota el lideratge de l’Aureli Argemí i d’aquells que han recollit el seu testimoni, pretén ser un espai de trobada sobiranista capaç de romandre al llarg del temps. La convivència de diferents sensibilitats polítiques és una característica atípica en el món actual, on la polarització i l’enfrontament ha substituït el debat plural o l’articulació d’alternatives adreçades a capes socials diverses. Per aquesta raó l’entitat dels pobles manté els seus principals eixos d’actuació: llengua, país, diversitat i solidaritat. Un camí de reivindicació que durant els 50 anys d’història ha convertit el CIEMEN en una mena d’escola de consciència nacional i internacional, un espai crític i obert al coneixement i a la divulgació sobre els pobles i les nacions sense Estat.
Un futur de justícia i llibertat
L’article tres de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (1990) manifesta que qualsevol poble té el dret d’afirmar-se com a nació i que l’existència d’una nació es manifesta a través de la voluntat col·lectiva dels seus membres a autoorganitzar-se políticament i institucionalment. El poble català, com altres nacions del món, ha manifestat de manera àmplia la seva voluntat d’autogovernar-se i de decidir sobre el seu futur polític. La darrera dècada molta gent s’ha apropat al moviment social independentista davant l’expectativa de la consecució d’un Estat independent per al Principat. Malgrat una certa desmobilització causada pel malestar o la decepció pels esdeveniments posteriors l’1 d’octubre de 2017, cal des de la societat civil dibuixar escenaris per a que Catalunya assoleixi un futur de justícia i de llibertat –només factible si la ciutadania agafa les regnes del seu futur com a poble-.
Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el maig de 2024 van comportar uns resultats negatius per a les forces polítiques favorables a la independència. Aquest nou escenari ha propiciat el retorn del PSC al govern de Catalunya, que paradoxalment no podrà mantenir-se durant tota la legislatura si no desplega bona part del programa polític del sobiranisme català, donat el context que condiciona el govern de l’estat. Aquesta circumstància ha de servir per a impulsar les reivindicacions ciutadanes en l’àmbit nacional i també per a refer les confiances entre tots els actors de l’independentisme. L’assoliment d’una millora en el model de finançament per a Catalunya o l’impuls d’una política lingüística ambiciosa no satisfaran en cap cas les nostres demandes de llibertat, però permeten a l’independentisme acumular noves forces i, alhora, eixamplar el marc institucional i competencial del nostre autogovern.
El CIEMEN, com a casa comuna del sobiranisme català i dels pobles del món que lluiten pel seu alliberament, pot jugar un paper central en la difícil tasca de refer confiances i ponts entre els diferents actors de l’independentisme. Aquesta tasca és més imprescindible que mai, atesa la necessitat de disposar d’una veu qualificada i amb projecció internacional per explicar què passa al nostre país i, alhora, per aprendre i difondre altres experiències com la nostra.
Cal defensar la diversitat al món i els drets dels pobles amb la mateixa intensitat amb la que defensem la diversitat a casa nostra. Als nostres carrers es parlen moltes llengües i hi viu gent arribada de tot el món. Hem d’abraçar aquesta diversitat per a construir una identitat catalana capaç d’adaptar-se als canvis que vivim i d’incorporar diferents sensibilitats i procedències. El sobiranisme dels Països Catalans ha de rebutjar el replegament identitari i els discursos populistes, reduccionistes i xenòfobs que culpen els nouvinguts de tots els mals del nostre món. El CIEMEN mantindrà un compromís inequívoc, amb la solidaritat i la diversitat, construint un projecte nacional que faci de la diversitat interna la seva força, el motor que en garanteixi la continuïtat. La nació al segle XXI ha de ser oberta i permeable, permanentment renovada amb les contribucions de tots els seus membres; els qui ja hi som i els qui vindran.
Refer-se per guanyar
Els pobles han d’aspirar a alliberar-se i a decidir el seu futur per si mateixos. Més enllà d’estratègies de part, des del CIEMEN posarem els nostres esforços en ajudar a teixir un programa polític sobiranista ambiciós, gradual i adreçat a la majoria social del país amb l’objectiu de superar la desafecció creixent i encetar un nou cicle de reivindicacions nacionals i lingüístiques a casa nostra que ens apropin a fer efectiu l’objectiu de la independència nacional.
El mestratge d’Aureli Argemí ens serveix per a ser conscients d’on érem i on som; la llavor sembrada per la seva generació ha germinat i cal posar fil a l’agulla per a obtenir-ne els fruits. El CIEMEN es prepara per a romandre, amb les portes obertes, mil primaveres més a favor dels drets dels pobles.