El president del CIEMEN, David Minoves, ha denunciat que a les eleccions municipals d’aquest 28 de maig “només podrà votar una tercera part de les persones estrangeres que viuen a Catalunya”. Per aquesta raó, ha dit, calia elaborar “un manifest en què s’evidenciés aquesta paradoxa”. Aquest és el motiu pel qual el CIEMEN ha presentat, aquest 11 de maig a la seva seu a Barcelona, la campanya “El dret a vot, el millor antídot contra el racisme”.
Durant l’acte s’ha estrenat el vídeo promocional, amb la presència d’algunes de les persones que hi han participat, i s’ha llegit el manifest de la campanya, al qual ja s’han adherit una seixantena de persones i 20 organitzacions. La proposta compta amb la col·laboració de l’Agència de Comunicació Intercultural Itacat i amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Aquesta campanya també vol sumar-se a l’esforç que es fa des d’altres campanyes com #onvoto impulsada per la Coordinadora de Girona, l’equip d’acollida i ciutadania de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona, Diverses 8M, CIEMEN i el Comitè DEPART.
Minoves ha explicat que moltes persones nascudes al Marroc i que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, pel fet de no tenir la nacionalitat i de pertànyer a un estat que no té acord de reciprocitat amb el govern espanyol, no podran votar. Aquesta comunitat és una de les més afectades. Tanmateix, els ciutadans sense nacionalitat d’altres estats que sí que tenen acords d’aquesta mena, fins i tot quan són comunitats molt petites, com el cas de Trinitat i Tobago, podran votar amb normalitat.
Minoves també ha afirmat que, davant de l’elaboració d’una eventual llei catalana, aquest tema formi part de la discussió pública, així com ja fa temps que es debat sobre si els joves de 16 anys haurien de tenir la possibilitat de votar. “No té cap sentit que un gran nombre de persones que viuen al país no puguin exercir aquest dret”. El president del CIEMEN també ha celebrat que la campanya electoral s’hagi iniciat amb un acord positiu per evitar el racisme, però també ha advertit que és enganyós pensar que serà una campanya lliure de racisme quan hi ha molts partits que utilitzen els discursos d’odi per guanyar vots. Aquestes formacions, ha dit, assenyalen als nouvinguts perquè els surt gratis electoralment.
La secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, ha assegurat que el Departament vol ser present en la campanya, no només donant-hi suport, sinó com a part activa en favor de l’objectiu del manifest. També ha informat que l’administració està treballant en l’estratègia del padró, és a dir, formant els funcionaris dels ajuntaments per eliminar les excuses que sovint fan servir per no empadronar a les persones que no poden demostrar una adreça fixa. La secretària d’Igualtats ha reconegut la presència de racisme institucional en les administracions i ha assegurat que s’està treballant per disposar d’un sistema d’acollida antiracista.
Finalment, Mariela Sandres, membre de l’Associació de Cooperació i Desenvolupament Econòmic de la Comunitat Hondurenya a Girona (ACODEHGI), ha explicat que a la província de Girona, on resideix, hi ha 34.000 persones d’origen hondureny, però en el registre, en canvi, només en consten 17.000. També ha recordat que parlar de drets és també parlar de la nostra identitat i que campanyes com aquesta són molt necessàries per visibilitzar el racisme latent a la societat.
Actualment, el dret a vot va lligat a la condició de ciutadania, i aquesta condició va lligada a la nacionalitat espanyola. Aquest fet contradiu el principi jurídic fonamental d’igualtat davant la llei, recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, i comporta una discriminació en funció de la nacionalitat que es pot vincular a altres formes de discriminació i racisme. Per aquesta raó, cal començar a desvincular els drets de ciutadania de la nacionalitat, i fer de la ciutadania un concepte més ampli, lligat a la residència i a la condició de ser persona.