El CIEMEN expressa a la família i amistats d’Isabel-Clara Simó el seu condol més sentit per la mort, aquest 13 de gener de 2020, de l’escriptora d’Alcoi. Simó, una de les plomes més destacades de la literatura catalana contemporània, es va distingir també com a activista pels drets nacionals i lingüístics dels Països Catalans. Va ser presidenta del CIEMEN entre els anys 1999 i 2000. L’entitat la recorda com un exemple d’amistat i fidelitat.
Per la seva trajectòria, Simó va rebre múltiples guardons i distincions, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), el Guardó Nacional del CIEMEN (2001) i la Creu de Sant Jordi (1999).
Com a petit homenatge, recuperem aquí un fragment escrit per Simó el 2001 per al llibre CIEMEN. Vint-i-cinc anys, vint-i-cinc mirades pels drets col·lectius dels pobles, un text que, malgrat haver passat gairebé dues dècades, manté tota l’actualitat:
“Les nacions que no tenen estat són invisibles en la comunitat internacional: la manca de representativitat política, l’absència en el discurs públic, la minorització de les seves llengües i la marginació de la seva sobirania democràtica en fan pobles sense veu pròpia. És evident que aconseguir les més mínimes quotes de sobirania és un esforç titànic contra els estats que troba tota mena d’obstacles, legals —a partir de legislacions en què les nacions sense estat només poden participar des de la minoria— i també il·legals —les acusacions indiscriminades de terrorisme, els insults i desqualificacions quan hom pretén normalitzar la llengua pròpia, etc.—. Aquest esforç no es pot fer sense dos ingredients imprescindibles: per una banda, un poble que defensi la seva identitat i que no abdiqui de la seva existència com a tal; en segon lloc, organitzacions capaces de divulgar i fer present la veu d’aquestes nacions marginades.”
Simó, Isabel-Clara (2001). CIEMEN. Vint-i-cinc anys, vint-i-cinc mirades pels drets col·lectius dels pobles.