El CIEMEN i unes altres set entitats en defensa de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol han presentat avui a Madrid el manifest “Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia”, en què es demanen compromisos concrets als partits que es presenten a les eleccions al Parlament espanyol del 10 de novembre.
Conjuntament amb la Plataforma per la Llengua, Òmnium, Acció Cultural del País Valencià (català), A Mesa (gallec), Kontseilua (basc), Nogara (aragonès) i Iniciativa Pol Asturianu (asturià), el CIEMEN ha exposat les peticions comunes que, segons les vuit entitats, haurien de ser tingudes en compte i assumides pels partits. Les entitats recorden que el castellà gaudeix d’una situació de privilegi respecte de les altres llengües i reclamen als partits que, a partir de la propera legislatura, adoptin mesures per fer que “les llengües pròpies diferents del castellà” gaudeixin “dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà”, segons es recull al manifest.
Entre més mesures, les entitats demanen que l’administració de l’Estat funcioni de manera plurilingüe seguint l’exemple de països com Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà, i que es declarin oficials aquelles llengües pròpies que encara no ho són, com és el cas de l’aragonès i l’asturià.
“El fet que els parlants d’una llengua tinguin garantits tots els drets a tot el territori i els parlants de les altres no els tinguin ni al territori on la seva llengua és pròpia és una exemple clar de discriminació institucional. En aquest context veiem amb preocupació els discursos d’alguns partits, que reclamen reduir encara més els drets dels parlants del català, el basc o el gallec, entre d’altres”, ha explicat el president del CIEMEN, David Minoves, a la sortida de la presentació.
“És hora que totes les forces polítiques democràtiques de l’Estat assumeixin una agenda proactiva de defensa i reconeixement del plurilingüisme”, ha apuntat el president de l’entitat, “incloent algunes de les propostes que hem fet en els seus programes electorals, propostes que han de prioritzar a l’hora de negociar acords de governabilitat per aturar la deriva autoritària i supremacista que vol minoritzar encara més les llengües no castellanes a l’Estat i negar els drets lingüístics de milions de ciutadans”.
Durant la presentació, les entitats han dit que s’enviaran còpies del manifest als partits polítics. La tasca continuarà un cop el Congrés dels Diputats estigui constituït, moment en què la plataforma d’organitzacions demanarà de reunir-se amb la presidència de la cambra per presentar-li la proposta.
El manifest es pot trobar, en diverses llengües, al nou web www.igualtatlinguistica.cat, que també s’ha presentat avui. Persones a títol individual i entitats s’hi poden adherir, a través del web mateix.