El CIEMEN denuncia els atacs contra la llengua i reclama la llibertat dels presos polítics a l’Assemblea General de l’ELEN

El CIEMEN ha aprofitat la seva participació a l’Assemblea General de l’ELEN per denunciar els atacs contra la llengua catalana en els àmbits de l’ensenyament, de l’administració i de l’ordre públic, així com per reclamar des d’aquest fòrum europeu l’alliberament dels presos polítics catalans.

La reunió anual de la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN per les seves sigles en anglès) ha tingut lloc a la ciutat bretona de Roazhon (Rennes) aquest 26 d’octubre, amb la participació de diverses desenes de representants d’organitzacions en defensa de 45 llengües minoritzades del continent.

La denúncia de les sentències injustes contra els nou presos polítics jutjats pel Tribunal Suprem espanyol va ser coordinada pel CIEMEN, la Plataforma per la Llengua i Òmnium, les tres entitats catalanes membres de l’ELEN, amb la direcció mateixa de la xarxa. Després de les intervencions, respectivament, de Maria Areny, Marga Payola i Roser Sebastià, l’Assemblea General va aprovar una resolució de denúncia d’aquests empresonaments, de petició a les autoritats espanyoles per a la seva llibertat immediata i per a l’establiment d’un diàleg polític, així com de condemna de la violència policíaca.

“La preocupació per la situació a Catalunya ha estat un tema central durant l’assemblea. La prova d’aquest interès és que la resolució es va aprovar per unanimitat. Després de la nostra intervenció, la pregunta de tothom era com ens podien ajudar, més enllà de fer-ne difusió. Els hem demanat que ho transmetin als membres dels parlaments dels seus respectius països”, ha dit Maria Areny, secretària de la junta directiva del CIEMEN. “L’assemblea ha estat una plataforma per donar a conèixer a escala internacional i de primera mà els atacs a la llengua, a les persones i a les institucions de què és objecte Catalunya”.

Es van aprovar unes altres tres resolucions. Una, presentada per A Mesa, que insta el govern de Galícia a preservar l’educació en llengua gallega. Dues, presentada per Kontseilua, que reclama al govern de Navarra que apel·li contra una sentència que anul·la el fet que el basc sigui un mèrit en les ofertes de treball públic a les zones no bascòfona i mixta. I tres, un text en suport al moviment bretó de la llengua en la seva lluita als tribunals francesos perquè els noms de persona que continguin la lletra bretona “ñ” siguin admesos al registre civil.

També es va acordar que la propera Assemblea General tindrà lloc a Galícia el novembre de 2020, organitzada per A Mesa.

Un dia abans de l’Assemblea General va tenir lloc, també a Roazhon, el Fòrum Europeu de Drets Lingüístics, on diversos experts en la matèria van debatre sobre la situació dels drets lingüístics a França, Europa i a la resta del món, amb la presència del relator especial de l’ONU per a les minories, entre altres.

El Fòrum i l’Assemblea de l’ELEN han estat hostatjats per Kevre Breizh, Kuzul Sevenadurel Breizh, l’ELEN i el Consell Regional de Bretanya, en associació amb el relator especial de Nacions Unides per a les minories.