El CIEMEN impulsa el manifest “Restituïm la dignitat i recuperem la memòria actuant amb solidaritat. Crida perquè Catalunya lideri l’acollida de refugiats sirians al sud d’Europa”.
El manifest, presentat a l’auditori del CIEMEN el 9 de setembre, ja compta amb un primer llistat d’adherits, que podreu trobar a sota del text complet. També hi trobareu un formulari per a signar el manifest, si ho desitgeu.
TEXT DEL MANIFEST
Són centenars de milers. La gran majoria, ciutadans sirians, però també hi ha afganesos, eritreus, sudanesos i iraquians. Dones, homes, infants, gent gran. Els hem vist travessar el sud-est d’Europa aquestes setmanes. El seu periple és molt llarg i no s’acaba. Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya. Una situació que durant el darrer any hem vist també a la Mediterrània, que ha esdevingut una veritable fossa comuna de milers de persones que fugien de Líbia, del Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali…. Molts fugen dels conflictes bèl·lics de l’est d’Europa, com el d’Ucraïna. Escapen de l’horror de la guerra, esperant una nova vida entre nosaltres. Com fa setanta anys van fer milions d’europeus, finalitzada la Segona Guerra Mundial. Com ho havien fet els nostres avis i besavis sis anys abans, fugint del terror feixista acabada la Guerra Civil. Durant aquell episodi de trista memòria, foren molts els països que van obrir els braços a milers de compatriotes refugiats. En justa correspondència, ens pertoca ser avui país d’acollida. Però no només perquè tenim memòria històrica, que també, sinó com un acte de responsabilitat global i de solidaritat internacional. Un acte d’humanitat.
Lamentablement, la manca de compromís part dels estats membres de la UE, entre els quals el de l’Estat espanyol, a l’hora de donar una resposta efectiva i responsable a la crisi humanitària i de pactar el repartiment de persones sol·licitants de protecció internacional, empitjora la situació de manera alarmant. En aquest aspecte, Espanya es situa a la cua dels països acollidors mentre endureix les seves polítiques d’immigració i utilitza la seva influència per tancar fronteres. Una situació que avui ja és dramàtica per als milers de persones de diferents nacionalitats que són a casa nostra i que, mentre esperen que se’ls reconegui l’estatut de refugiat, superen amb escreix les poques places d’acollida que ofereixen les diferents administracions.
Davant el drama migratori que viu la Mediterrània, bressol de cultures i nacions, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica com sempre hem donat quan ha estat necessari, a l’altura d’una ciutadania solidària i compromesa amb la justícia i els drets humans.
Venim, precisament, d’una història llarga de compromís amb les víctimes dels conflictes i les desigualtats que han assolat el nostre món durant el segle XX. Si mirem enrere, Catalunya -i Barcelona en especial- han estat sempre referents de solidaritat. Ho foren als anys vuitanta, amb Etiòpia i amb Eritrea, amb Nicaragua, Guatemala i El Salvador, amb el Líban i amb Sud-àfrica. Als anys noranta, amb Bòsnia i els Balcans, acollint milers de persones a casa nostra. El suport català als pobles del Sàhara Occidental, Txetxènia, Somàlia, Chiapas, Palestina, l’Iraq, el Kurdistan i tants d’altres ha estat una constant les darreres dècades. Ho hem fet en el passat i ens cal tornar a fer-ho, especialment ara. En un temps on volem decidir el futur del nostre país i fixar els elements fonamentals que l’han de conformar, no podem deixar de banda el compromís amb els drets humans i dels pobles. Un compromís ferm amb la solidaritat.
És per això que llancem una crida pública a la societat civil catalana i a les institucions del país perquè afrontin la situació amb valentia i facin dels Països Catalans i els seus municipis un país d’acollida per als refugiats que arriben a Europa. Ens cal bastir una xarxa solidària que ofereixi a les persones que cerquen refugi un futur i una vida digna mentre esperen poder reconstruir els seus països ben aviat. Ens cal teixir una xarxa de resiliència contra la xenofòbia, el racisme i la intolerància que poden ressorgir a casa nostra davant d’aquesta situació excepcional. El país que, entre tantes persones i tants orígens diferents, estem construint ha de fer-nos sentir orgullosos un cop més de ser-ne ciutadans. Un país solidari, obert i acollidor.
LLISTAT DE PRIMERS ADHERITS
Anna Simó, vicepresidenta del Parlament de Catalunya
Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca
Antoni Alarcón, sindicalista
Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna de la UB
Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT
Francesc-Marc Álvaro, periodista
Pep Ambrós, actor
Joan Amèric, músic
Aureli Argemí, president de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau
Quim Arrufat, diputat de la CUP
Sílvia Bel, actriu
Sebastià Bennàssar, escriptor i periodista
Luis Blanco, sindicalista
Alfred Bosch, regidor d’ERC a l’ Ajuntament de Barcelona
Roger Buch, politòleg
Gemma Calvet, advocada
Pere Camps, director de Barnasants
Lluís Camprubí, responsable de l’Àrea de Política Europea i Internacional d’ICV
Carles Campuzano, diputat de CDC al Congrés dels Diputats
Encarna Canet, presidenta d’Iniciativa Animalista
David Caño, poeta
David Carabén, cantant
Pere Joan Cardona, científic
Salvador Cardús, professor de sociologia UAB
Robert Casadevall, professor de Geografia URV
Noel Climent, sindicalista
Jordi Coca, escriptor
Marcel Coderch, enginyer expert en energia i sostenibilitat
Àngel Colom, director de la Fundació Nous Catalans
Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona
Toni Comín, Catalunya Socialisme i Llibertat
David Companyon, diputat d’EUiA
Josep Cruanyes, advocat i president de la Comissió de la Dignitat
Jordi Cuyàs, Cultura Popular
Francesc de Dalmases, director d’IGMAN
Elèctrica Dharma, grup musical
Joan Ignasi Elena, portaveu d’Avancem
Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua
Núria Feliu, cantant
David Fernàndez, diputat de la CUP
Franc Fernández, arquitecte
Gemma Ferrer, activista
Llibert Ferri, periodista
Armand de Fluvià, heraldista
Ramon Font, portaveu nacional d’USTEC-STEs
Meritxell Gené, cantant
Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la UAB
Enric Hernàez, músic
Joan Herrera, coordinador nacional d’ICV
Montserrat Higueras, secretària dels Amics de La Bressola-Catalunya Nord
Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector
Antoni Infante, activista
Julià de Jòdar, escriptor
Oriol Junqueras, president d’ERC
Lluís Llach, músic
Màrius Lleixa, sindicalista
Sergi López, actor
Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear
Jordi Marí, Finançament Ètic i Solidari FETS
Jordi Martí Font, filòleg i regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Rita Marzoa, periodista
Xavier Masllorens, president de la Fundació per la Pau
Vicent Mauri, sindicalista
J.M. Minguell, empresari del sector químic
David Minoves, CIEMEN
Àngel Miret, professor de Ciencia Política UPF
Joan Josep Nuet, coordinador nacional d’EUiA
Arcadi Oliveras, expresident de Justícia i Pau
Magda Oranich, advocada
Montserrat Palau, URV
Ada Parellada, restauradora
Vicent Partal, periodista
Borja Penalba, músic
Pere Perelló, poeta
Sergi Perelló, sindicalista
Jordi Porta, expresident d’Òmnium
Elvira Prado, actriu i investigadora en Arts Escèniques a la Universitat de Bristol ( Anglaterra)
Gerard Quintana, cantant
Santiago Ramentol, professor de comunicació científica UAB
Llucia Ramis, escriptora
Ferran Requejo, catedràtic de Ciencia Política UPF
Francesc Ribera ‘Titot’, músic
Francesc Ribot Cuenca, regidor de Cooperació i Solidaritat a l’Ajuntament de Badalona
Carles Riera, president de la Fundació Desenvolupament Comunitari
M. Mercè Roca, escriptora
Àlex Romaguera, periodista
Elisenda Romeu, professora
Gabriel Rufián, portaveu de Súmate
Josep Rull, coordinador nacional de CDC
Núria Salamé, presidenta de la Fundació ACAPS
Carles Sastre, sindicalista
Carlo Secchi, exalcalde de L’Alguer
Antoni Segura i Mas, catedràtic d’Història Contemporània i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), UB
Gabriela Serra, activista per la pau
Jordi Serrano, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
Carles Solà, periodista
Jordi Solé, secretari general de l’Aliança Lliure Europea
Joan Solé Camardons, sociolingüista
Ana Surra, presidenta Sí amb Nosaltres
Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés dels Diputats
Carme Teixidó, presidenta d’Ara o Mai
Víctor Terradellas, secretari de Política Internacional CDC
Ricard Torrents, UVic
Matthew Tree, escriptor
Joan M. Tresserras, professor de Comunicació UAB
Josep M. Trias Folch, dissenyador
J. M. Vall, editor
Isabel Vallet, diputada de la CUP
Santi Vidal, jutge en excedència
Sara Vilà, diputada i portaveu del corrent independentista d’ICV
Marta Vilalta, responsable de Moviments Socials ERC
Rafael Vilasanjuan, periodista